Elops saurus

Infotaula d'ésser viuElops saurus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN191822 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreElopiformes
FamíliaElopidae
GènereElops
EspècieElops saurus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1766
Nomenclatura
Sinònims
Exemplar a l'aquàrium de Nova Orleans

Elops saurus és una espècie de peix pertanyent a la família dels elòpids.[2]

Descripció

  • Pot arribar a fer 100 cm de llargària màxima (normalment, en fa 60) i 10,1 kg de pes.
  • És platejat en general amb la superfície superior blavenca.
  • 25-29 radis tous a l'aleta dorsal i 16-19 a l'anal.
  • 73-85 vèrtebres.
  • Escates petites, tenint-ne més de 100 a la línia lateral.[3][4][5][6][7]

Reproducció

Fresa al mar obert[8] i el desenvolupament de les larves està marcat per canvis profunds en la forma del cos caracteritzat per dos períodes d'augment de la longitud intercalats per un altre de disminució.[3][9][10][11]

Alimentació

Menja principalment crustacis i peixets.[3]

Depredadors

Als Estats Units és depredat per Carcharhinus leucas.[12][13]

Hàbitat

És un peix d'aigua marina i salabrosa, associat als esculls,[14] amfídrom[15] i de clima subtropical (29°N-17°S) que viu fins als 50 m de fondària.[16][3]

Distribució geogràfica

Es troba a l'Atlàntic occidental: des del cap Cod (els Estats Units), Bermuda i el nord del golf de Mèxic fins al sud del Brasil.[3]

Ús comercial

Es comercialitza fresc, en salaó i congelat, però és considerat un peix de segona categoria.[17][3]

Observacions

És inofensiu per als humans.[3]

Referències

  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. The Taxonomicon (anglès)
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 FishBase (anglès)
  4. Claro, R., 1994. Características generales de la ictiofauna. p. 55-70. A R. Claro (ed.) Ecología de los peces marinos de Cuba. Instituto de Oceanología Academia de Ciencias de Cuba i Centro de Investigaciones de Quintana Roo.
  5. Whitehead, P.J.P. i R. Vergara R., 1978. Elopidae. A: W. Fischer (ed.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Central Atlantic (Fishing Area 31). Vol. 2. pag.var.
  6. IGFA, 1991. World record game fishes. International Game Fish Association, Florida, els Estats Units.
  7. Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.
  8. Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aquas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma. 513 p. Preparado con el financiamiento de la Comisión de Comunidades Europeas y de NORAD.
  9. Breder, C. M.; Rosen, D. E. Modes of Reproduction in Fishes (en anglès). Museu Americà d'Història Natural, 1966. 
  10. Herrema, D.J., B.D. Peery i N. Williams-Walls, 1985. Spawning periods of common inshore fishes on the Florida east coast. NE Gulf Sci. 7(2):153-155.
  11. Jones, P.W., F.D. Martin i J.D. Hardy, Jr., 1978. Development of fishes of the Mid-Atlantic Bight. An atlas of eggs, larval and juvenile stages. Vol. 1. Acipenseridae through Ictaluridae. U.S. Fish Wildl. Ser. Biol. Serv. Program FWS/OBS-78/12. 336 p.
  12. Snelson, F.F. Jr., T.J. Mulligan i S.E. Williams, 1984. Food habits, occurrence, and population structure of the bull shark, Carcharhinus leucas, in Florida coastal lagoons. Bull. Mar. sci. 34(1):71-80.
  13. FishBase (anglès)
  14. Hardy, J.D. Jr., 2003. Coral reef fish species. NOAA\National Oceanographic Data Center. NODC Coral Reef Data and Information Management System. Estats Units. 537 p.
  15. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  16. Cervigón, F., 1991. Los peces marinos de Venezuela. Segona edició. Vol. 1. Fundación Científica Los Roques, Caracas, Veneçuela. 425 p.
  17. Whitehead, P.J.P. i R. Vergara R., 1978.

Enllaços externs

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!