PROFILBARU.COM

El gendarme de Saint-Tropez
Le Gendarme de Saint-Tropez, Żandarm z Saint-Tropez i Żandarm z St. Tropez
	;
Fitxa
Direcció	Jean Girault
Protagonistes	Louis de Funès; Michel Galabru; Jean Lefebvre; Christian Marin; Guy Grosso; Michel Modo; Claude Piéplu; Daniel Cauchy; Fernand Sardou; France Rumilly; Gabriele Tinti; Geneviève Grad; Henri Arius; Jean Droze; Jean Panisse; Maria Pacôme; Martine de Breteuil; Maurice Jacquin; Michèle Wargnier; Nicole Vervil; Patrice Laffont; Paul Bisciglia; Pierre Barouh; Sacha Briquet; Sylvie Bréal; Giuseppe Porelli; André Badin
Producció	Gérard Beytout i René Pignières (en)
Guió	Richard Balducci, Jean Girault i Jacques Vilfrid
Música	Raymond Lefebvre
Fotografia	Marc Fossard
Dades i xifres
País d'origen	França i Itàlia
Estrena	9 setembre 1964
Durada	89 min
Idioma original	francès
Rodatge	Sant Tropetz i Balvèr
Color	en blanc i negre i en color
Format	2.35:1
Descripció
Gènere	comèdia
Lloc de la narració	Sant Tropetz
← cap valor El gendarme a Nova York →	Sèrie: El gendarme
	Sèrie: El gendarme

El gendarme de Saint-Tropez (originalment en francès: Le Gendarme de Saint-Tropez) és una pel·lícula franco-italiana dirigida per Jean Girault, estrenada el 1964. És la primera de les sis comèdies de la sèrie El gendarme que han tingut un gran èxit, entre els anys 1964 i 1982.^[1] Ha estat doblada al català.^[2]

Argument

Gràcies als lleials serveis prestats a un municipi sense nom dels Alts Alps, on va estar destinat anteriorment, Ludovic Cruchot, sergent de la gendarmeria, és destinat a Sant-Tropez amb un ascens a sergent cap.

Arribat al nou lloc, Cruchot participa de les vanes i repetitives caceres als nudistes, organitzades pel seu superior, l'assistent (adjuntant) Gerber, mentre que la seva filla Nicole, que s'avorria a morir al seu poble, està enlluernada pel luxe de la seva nova ciutat. Però, no arribant a fer-se acceptar pels joves burgesos del balneari, s'inventa un pare fictici ric: aquest seria multimilionari, posseiria un iot a la ciutat i es cridaria Archibald Ferguson, però ella mai ho hauria conegut.

Més tard, Cruchot descobreix que la seva filla i el seu xicot havien robat i xocat un car Mustang en una rasa. Sense saber-ho, l'acte pertanyia a una banda de lladres que havien robat un Rembrandt que encara seguia en el bagul. Al seu pesar, ajuda a Nicole i els seus amics a trobar la pintura robada, preservant la seva identitat oficial del seu cap i els seus col·legues.^[3]^[4]

Repartiment

Els gendarmes:

Louis de Funès: Ludovic Cruchot, sergent en cap
Michel Galabru: sergent major Jérôme Gerber
Jean Lefebvre: sergent Lucien Fougasse
Christian Marin: sergent Albert Merlot
Guy Grosso: sergent Gaston Tricard
Michel Modo: sergent Jules Berlicot
Geneviève Grad: Nicole Cruchot, filla de Ludovic
Claude Piéplu: André-Hugues Boiselier, ric de Sant-Tropez i pare de Christophe
Nicole Vervil: Sra Cécilia Gerber, la dona del sergent major
Daniel Cauchy: Richard, un jove play-boy
Madeleine Delavaivre: un vacacionante
Maria Pacôme: Sra Émilie Lareine-Leroy
France Rumilly: germana Clotilde
Gabriele Tinti: mà dreta de Mr Harpers
Giuseppe Porelli: Mr Harpers
Martine de Breteuil: la duquessa d'armentières
Pierre Barouh: el gitano
Jean-Pierre Bertrand: Eddie Harpers, el lladre de quadres
Fernand Sardou: el pagès del tractor
Jacques Famery: el príncep oriental
Patrice Laffont: Jean-Luc, el jove play-boy
Jean Droze: Lucas, un mariner del iot
Jean Panisse: un bistrot de Saint-Tropez
Paul Bisciglia: el conseller del príncep
Henri Arius: un pescador
Franck Vilcourt: Christophe Boiselier, els fills
Sylvie Bréal: Jessica, una jove
Jean Girault: el venedor de roba on Cruchot va vestir Nicole (cameo)
Sacha Briquet: el comerciant de roba sobre el port de Sant-Tropez
norma Dugo
Claudia Lebail
Eveline Cery
Michèle Wargnier
Maurice Jacquin

Producció

Elecció dels actors

El sergent major Gerber havia d'estar interpretat per Pierre Mondy. Aquest últim, ocupat per una obra de teatre, no va realitzar la pel·lícula. Va estar reemplaçat per Michel Galabru

Rodatge

La seqüència del començament en negre i blanc, quan Cruchot és simple gendarme, va estar rodada al municipi de Balvèr als Alps Marítims.

La seqüència en cotxe amb la religiosa va estar regulada pel doble de l'època, Gil Delamare.

El rodatge s'ha desenvolupat a Saint-Tropez, així com en els estudis Riviera a Niça.

Postproducció

Música

La pel·lícula, rodada al juny i juliol 1964, havia de sortir al setembre del mateix any pel qual la música de la pel·lícula havia d'estar gravada a l'agost. Ara bé, a aquesta època de l'any, la majoria dels músics i compositors no estava disponible, estaven de vacances: Jean Girault, que havia obtingut rebuig per part de nombroses persones, va contactar finalment a Paul Mauriat i Raymond Lefèvre, que no estaven encara de vacances. Paul Mauriat, cansat, havia deixat a Raymond Lefèvre treballar només sobre la música de la pel·lícula però aquest havia, en un primer moment, rebutjat. Hi hauria acceptat després que Jean Girault l'ha suplicat, i es va llançar en l'escriptura de la música per «ne pas laisser tomber».

La cançó Douliou-Douliou Sant-Tropez, la lletra ha estat escrita per André Pascal, és cantada realment per Geneviève Grad: el pianista que donava el ritme per a la cançó (la música no estava encara gravada) havia comès errors de mesures durant el rodatge de l'escena on Nicole canta al bar, per la qual cosa Raymond Lefèvre va ser obligat a fer fallades de mesures quan va gravar la música, perquè el so coincideixi amb la imatge. Durant una entrevista, el compositor reia comentant: «Aquesta és l'única vegada de la meva vida on vaig haver de fer tal cosa!».

El tema musical de la pel·lícula, la famosa marxa dels Gendarmes, és una idea de Jean Girault: aquest va insistir a Raymond Lefèvre perquè faci un tema proper de la cançó Coronel Bogey March, popular a França per la pel·lícula El Pont del riu Kwai de David Lean. Aquesta música (com la cançó Douliou-Douliou Saint-Tropez), va agradar molt al públic: és així reutilitzada en cada pel·lícula de la sèrie (excepte El gendarme es casa, però l'absència d'aquesta música durant tota la pel·lícula que ha fortament afligit a Louis de Funès, ha estat novament utilitzada en les pel·lícules següents). Raymond Lefèvre reprodueix dues vegades aquesta música: el 1970 per a El gendarme toca el dos i el 1982 per a El gendarme i les gendarmes.

Llista de les pistes

Zorro est arrivé, interpretat per Henri Salvador.
La marche des compagnons, composta per Jacques Loussier (tema de la sèrie Thierry la Fronde)

Al voltant de la pel·lícula

Aquesta pel·lícula marca el començament d'una sèrie de sis comèdies sobre el gendarme Cruchot que han marcat la carrera de Louis de Funès i van trobar un èxit considerable a França al llarg dels anys 1960, 1970 i 1980. Un dels resorts de la pel·lícula on té lloc la caça a les nudistes que els gendarmes organitzen sobre les platges de la petita ciutat balneària començava a tenir una reputació nacional.^[5]

Els sis gendarmes són: Louis de Funès (6 pel·lícules), Michel Galabru (6 pel·lícules), Michel Modo (6 pel·lícules), Guy Grosso (6 pel·lícules), Jean Lefebvre (4 pel·lícules) i Christian Marin (4 pel·lícules)