Eduardo Acevedo Díaz (Montevideo, 20 d'abril de 1851 – Buenos Aires, 18 de juny de 1921) fou un escriptor, periodista, polític i diplomàtic uruguaià pertanyent al Partit Nacional.
Destacat per haver estat un dels precursors del naturalisme al seu país; va ser un activista polític. Autor d'una trilogia de tractats històrics, on recollia el període de la lluita per la independència de l'Uruguai.[1]
Publicats el 1894 al costat de Brenda i Soledad.