Eduard Recasens i Mercadé

Eduard Recasens i Mercadé

Biografia
Naixement	1884 Barcelona
Mort	1939 (54/55 anys) París
Diputat al Congrés dels Diputats
14 maig 1923 – 15 setembre 1923 Circumscripció electoral: Tarragona
Diputat a Corts
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
Activitat
Ocupació	Financer
Partit	Lliga Regionalista
Família
Germans	Francesc Recasens i Mercadé Josep Recasens i Mercadé

Eduard Recasens i Mercadé (Barcelona, 1884^[1] - París, 1940)^[2] va ser un polític, empresari i important banquer català que va dirigir el Banc de Catalunya.^[3] Era germà del polític socialista Josep i del banquer soci seu Francesc Recasens i Mercadé.^[4]

Biografia

Va néixer a Barcelona, tot i que la família residia a Reus, i de petit passà a residir a aquesta ciutat.^[5] El seu pare fou Eduard Recasens i Alomà i la seva mare Josepa Mercadé i Marquès, ambdós naturals de Reus.^[6] Els seus germans Ernest, Josep, Francesc, Maria i Josepa foren tots nascuts a Reus. El 1901, amb només 17 anys, era redactor de la publicació anarquista reusenca La Alarma,^[3] però el 1906 va passar a ser-ho del setmanari republicà i catalanista Foment, ja que va ser un dels fundadors del Foment Nacionalista Republicà.^[2] El 1910 i 1911 col·laborà a la revista Foc Nou, del Grup Modernista de Reus. Pocs anys després, a Barcelona, va ser també un dels fundadors del partit polític Unió Federal Nacionalista Republicana,^[2] pel qual va ser regidor a Barcelona entre el 1912 i el 1915.^[3]

El 1917 ell i el seu germà petit Francesc Recasens iniciaren l'empresa Fàbregas i Recasens SRC^[3] juntament amb el també polític Evarist Fàbregas. Es dedicaren tant al petroli i productes derivats com al comerç de diversos productes tropicals d'ultramar.^[3] El juny de 1920 reconvertiren la societat en el Banc de Catalunya erigint-se'n el seu vicepresident,^[2] una de les entitats financeres catalanes més exitoses de la nostra història tot i la seva curta durada. De fet Recasens va advocar sempre per construir un sector bancari català que fos hegemònic a Espanya, arribant al punt de proposar la creació d'un banc central específic per a l'economia catalana.^[2]

Amb el temps la ideologia política de Recasens s'havia moderat una mica: va entrar a militar a la Lliga Regionalista i a les eleccions a Corts del 1923^[7] va guanyar l'escó del districte Reus - Gandesa amb el suport també de la resta de partits catalanistes.^[4] Però com la resta de diputats va perdre'l a causa del cop d'estat de Primo de Rivera pocs mesos després, fet pel qual va passar a dedicar-se totalment al banc.^[4]

En els anys següents, ell i el seu germà van protagonitzar l'important ascens financer de l'entitat gràcies a la bona relació que mantenien amb el ministre d'Hisenda de la dictadura José Calvo Sotelo.^[4] Entre altres empreses mixtes público-privades van fundar el Banco de Crédito Local el 1925, la petroliera monopolística CAMPSA el 1927, i el Banco Exterior de España el 1929.^[3] Sense la participació de l'estat però amb el suport del ministre també van crear l'empresa privada CEPSA, que va construir la primera refineria de l'estat.^[4] Aquesta estreta col·laboració amb el règim va generar una forta animadversió tant de la banca madrilenya i basca com dels polítics republicans que vindrien després.^[4] Per aquest motiu, el 1931 l'entitat va fer fallida a causa de la retirada sobtada dels fons que hi tenia la petroliera CAMPSA.^[3][4]

Obres

• Petites notes sobre la banca en el present i en l'avenir, Barcelona 1918
• La llei d'ordenació bancària, Barcelona 1922

Referències

1. Segons el padró d'habitants de Reus de 1900, del carrer de Llovera número 23, havia nascut a Barcelona.
2. «Eduard Recasens i Mercadé». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [darrera consulta el 21 d'octubre de 2012]
3. Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 897, entrada: "Recasens i Mercadé, Eduard". ISBN 84-297-3521-6. 
4. Cabana, Francesc. «La suspensió de pagaments del Banc de Catalunya». A: Madrid i el centralisme. Un fre a l'economia catalana. Pòrtic, 2003. ISBN 8498091047. 
5. Cal afegir que la fitxa del Congrés dels Diputats indica que va néixer a Reus.
6. Segons els padrons d'habitants de Reus, anys 1900 i 1905.
7. Fitxa del Congrés dels Diputats

Bibliografia

• Cabana, Francesc. «La suspensió de pagaments del Banc de Catalunya». A: Madrid i el centralisme. Un fre a l'economia catalana. Pòrtic, 2003. ISBN 8498091047. 
• CABANA, Francesc. Eduard i Francesc Recasens: dos empresaris de Reus. Reus: Cambra de Comerç, Indústria i Navegació, 2003

Enllaços externs

• «Eduard Recasens i Mercadé». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.