Editor de disc

Un editor de disc és un programa informàtic que permet a l'usuari llegir, editar i escriure dades sense processar (a nivell de caràcters o hexadecimal, bytes ) en unitats de disc (per exemple, discs durs, unitats flash USB o mitjans extraïbles com a disquets ); per això, de vegades se'ls anomena editors de sector, ja que les rutines de lectura/escriptura integrades a l'electrònica de la majoria de les unitats de disc requereixen llegir/escriure dades en blocs de sectors (normalment de 512 bytes). Molts editors de disc també es poden utilitzar per editar el contingut de la memòria d'un ordinador en funcionament o una imatge de disc

A diferència dels editors hexadecimals , que s'utilitzen per editar fitxers, un editor de disc permet accedir a les estructures subjacents del disc, com ara el registre d'arrencada mestre (MBR) o la taula de particions GUID (GPT), el sistema de fitxers i els directoris . En alguns sistemes operatius (com Unix o similars ), la majoria dels editors hexadecimals poden funcionar com a editors de disc, obrint dispositius de blocs en lloc de fitxers regulars. Els programadors poden utilitzar editors de disc per comprendre aquestes estructures i comprovar si la seva implementació (per exemple, un sistema de fitxers) funciona correctament. De vegades, aquestes estructures s'editen per proporcionar exemples per a l'ensenyament de la recuperació de dades i la informàtica forense, o per intentar amagar dades i així aconseguir privadesa o protegir-les d'examinadors ocasionals. No obstant això, modificar aquestes estructures de dades només proporciona un nivell de protecció feble, i el xifratge de dades és el mètode preferit per assolir privadesa.^[1]

Alguns editors de disc inclouen funcions especials que faciliten l'edició i la reparació de sistemes de fitxers o altres estructures de dades específiques del disc. A més, alguns inclouen exploradors de fitxers senzills que mostren el contingut del disc en casos de sistemes de fitxers parcialment danyats o desconeguts per al sistema operatiu. Aquestes funcions es poden utilitzar, per exemple, per a la recuperació de fitxers.^[2]

Els editors de disquets per a ordinadors domèstics dels anys 80 solien incloure's com a part de paquets de programes i d'utilitats en disquets o cartutxos . Aquests últims tenien l'avantatge d'estar disponibles a l'instant en encendre l'ordinador i després de reiniciar-lo, en lloc d'haver de carregar-los o recarregar-los a la mateixa unitat de disquet que posteriorment contindria el disquet que s'editaria (en aquella època, la majoria dels usuaris d'ordinadors domèstics només disposaven d'una unitat de disquet). A més, tenir l'editor de disquets en un cartutx ajudava l'usuari a evitar editar o fer malbé accidentalment el disc de l'aplicació.^[3]

Tots els editors de disc de la dècada de 1980 s'esforçaven per superar DEBUG inclòs en DOS . DEBUG podia carregar, editar i escriure un o més sectors d'un disquet o disc dur segons la BIOS . Això permetia fer tasques senzilles d'edició de disc, com ara desar i restaurar el registre d'arrencada mestre i altres sectors crítics, o fins i tot canviar la partició activa (d'arrencada) a l'MBR.^[3]

En un NTVDM sota Windows NT de 1993, DEBUG no podia accedir a la unitat física amb el MBR del sistema operatiu i, per tant, era essencialment inútil com a editor de disc per a la unitat del sistema. El Kit de recursos i les eines de suport per a algunes versions de Windows NT contenien DSKPROBE com un editor de disc molt simple que admetia l'ús i la modificació de la taula de particions al MBR i tasques relacionades.^[4]

Els editors de disc s'utilitzen en una gran varietat de tasques:

• Reparació manual d'estructures fetes malbé (MBR, GPT, FAT, NTFS).
• Recuperació de fitxers quan el sistema de fitxers està corrupte.
• Modificació de sectors d'arrencada per a anàlisis forenses.
• Edició d'unitats USB i targetes SD per restaurar la seva capacitat real després de fallades o codi maliciós (malware).
• Eliminació segura de dades mitjançant sobreescriptura directa de sectors.
• Anàlisi de discos en entorns de laboratori o investigació.
• Edició d' imatges de disc (ISO, IMG, VHD).
• Restauració de particions ocultes o eliminades accidentalment.^[5]

Hi ha molts editors de disc, tant gratuïts com comercials. Alguns dels més coneguts són:

• WinHex – Editor hexadecimal i de disc avançat, usat en informàtica forense.
• HxD – Editor hexadecimal gratuït que permet editar discos i memòria.^[1]
• DMDE (DM Disk Editor i Data Recovery) – Eina especialitzada en recuperació de dades i edició de sectors.
• DiskGenius – Inclou editor hexadecimal, recuperació de particions i gestor de particions.
• Active@ Disk Editor – Editor de disc gratuït amb suport per a MBR, GPT i NTFS.
• GHex – Editor hexadecimal per a sistemes Linux.
• DskProbe (DiskProbe) – Eina de Microsoft inclosa en antics kits de suport de Windows NT.

Un editor de particions (també anomenat utilitat de particionament ) és un tipus de programa d'utilitat dissenyat per veure, crear, modificar o eliminar particions de disc. Una partició de disc és un segment lògic de lespai demmagatzematge en un dispositiu demmagatzematge. En particionar un dispositiu gran en diverses particions, és possible aïllar diferents tipus de dades i permetre la coexistència de dos o més sistemes operatius simultàniament. Les característiques i les capacitats dels editors de particions varien, però generalment poden crear diverses particions en un disc, o una partició contigua en diversos discs, segons les necessitats de l'usuari. També poden reduir una partició per permetre la creació de més particions en un dispositiu d'emmagatzematge, o eliminar-ne una i expandir una partició adjacent a l'espai disponible.