Dunjó, que havia estat mecànic dels avions Polikàrpov I-15 "Xato" durant la Segona República espanyola,[2] fou un dels principals proveïdors de bastidors de les petites empreses productores de motocicletes existents als anys 50, dissenyant també motocicletes senceres per a moltes d'elles (Derbi, Dusco, Iso, Kapi, Mavisa, Mymsa, Reina, Rieju, etc.).[1]
Producció
El 1951, mirà de fabricar un motor dièsel de només 30 cc per a ésser acoblat a bicicletes. Aquest motor podia arribar a les 9.500 rpm i funcionava amb qualsevol tipus de combustible (petroli, querosè, benzina o gas-oil).[1] Diferències diverses entre els socis del projecte varen provocar que aquest no s'acabés materialitzant.[3]
Microcotxes
Dusco A-125 de 1957
El 1956 va fabricar tres unitats (totes diferents) d'un microcotxe de tres rodes equipat amb motor Iso de 125 cc.[2][4]
Dunjó-Castells
El 1957, Dunjó fabricà un escúter sota la marca Dunjó-Castells per al distribuidor de Motobic a Barcelona, dotat de motor de 80 cc d'aquella marca i bastidor monocasc de xapa (sense tubs).
Dusco
El mateix any, 1957, Dunjó s'associà amb Solans i Corominas, provinents de l'empresa de motors Hispano Villiers, i tots tres llançaren al mercat una motocicleta sota la marca Dusco (acrònim dels seus cognoms), amb motor de 125 cc i suspensió Earles. La producció en fou reduïda -amb prou feines 30 unitats[3]-, ja que en reactivar-se el mercat dels tricicles motoritzats (principals clients d'Hispano Villiers), els dos socis de Dunjó desestimaren el projecte.[1]
↑ 3,03,1Orengo, Joan Carles; Herreros, Francisco. «Dunjó / Dusco». A: Soler, Cristina (coord.). La moto catalana. 1905-2010, Història d'una indústria capdavantera (Guia de l'exposició del Museu de la Moto de Barcelona). Bassella: Fundació Museu de la Moto Mario Soler, agost 2011, p. 19 / 26. D.L. B 29846-2011.
↑«Dunjó» (en castellà). grupo7.com. [Consulta: 24 març 2013].
