La duftita[1] és un mineral de plom, coure, arsènic, oxigen i hidrogen, que pertany al grup de l'adelita-descloizita. Químicament és una hidroxisal, un hidroxiarseniat de fórmula química PbCu(AsO₄)(OH), de color verd oliva, duresa 4,5 i una densitat de 6,4 g/cm³, cristal·litza en el sistema ortoròmbic.
Etimologia
El seu nom fou posat en honor de G. Duft, gerent de la mina de Tsumeb, Namíbia, on fou descoberta per primer cop. Fou descoberta el 1904 a la mina Santa Rosa de Bolívia.[2]
Classificació
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la duftita pertany a «08.BH: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: thadeuita, durangita, isokita, lacroixita, maxwellita, panasqueiraita, tilasita, drugmanita, bjarebyita, cirrolita, kulanita, penikisita, perloffita, johntomaita, bertossaita, palermoita, carminita, sewardita, adelita, arsendescloizita, austinita, cobaltaustinita, conicalcita, gabrielsonita, nickelaustinita, tangeita, gottlobita, hermannroseita, čechita, descloizita, mottramita, pirobelonita, bayldonita, vesignieita, paganoita, jagowerita, carlgieseckeita-(Nd), attakolita i leningradita.
Localització
A Catalunya la duftita ha estat descrita a la mina Les Ferreres (Camprodon) i a la mina Linda Mariquita (El Molar).[3]
Referències
