Conicalcita

Conicalcita
Conicalcita provinent de la mina Ojuela, Mapimí, Durango, Mèxic
Fórmula química	CaCu(AsO₄)(OH)
Epònim	calç i pols
Classificació
Categoria	arsenats
Nickel-Strunz 10a ed.	08.BH.35
Nickel-Strunz 9a ed.	8.BH.35
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/B.11b
Dana	41.5.1.2
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Hàbit cristal·lí	crostes de cristalls aciculars a fibrosos, masses botrioides i crostes compactes
Estructura cristal·lina	a = 7.39(1) Å, b = 9.23(1) Å, c = 5.83(1) Å; V 397.66 ų; Z = 4
Grup puntual	ortoròmbica (2 2 2) - disfenoidal
Color	verd herba a verd groguenc, verd pistatxo, verd maragda
Macles	rares en {001}
Exfoliació	absent
Fractura	desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	4,5
Lluïssor	vítria, grassa
Color de la ratlla	verda
Diafanitat	translúcida
Gravetat específica	4,3
Propietats òptiques	biaxial (+/-)
Índex de refracció	nα = 1.778 - 1.800 nβ = 1.795 - 1.831 nγ = 1.801 - 1.846
Birefringència	δ = 0.023 a 0.046
Pleocroisme	visible
Dispersió òptica	forta r < v a r < v moderada
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Con
Referències	[1]

La conicalcita és un mineral de la classe dels arsenats que pertany al grup de l'adelita-descloizita. Va ser descoberta l'any 1849 a la localitat espanyola d'Hinojosa del Duque (Còrdova), i el seu nom deriva del grec Konia (calç) i khalkós (coure), en al·lusió a la seva composició i als llocs on sol aparèixer.

Característiques

La conicalcita pertany al grup adelita-descloizita, que agrupa tots els arsenats i vanadats ortoròmbics.^[2] És l'anàleg amb arsènic de l'hermannroseïta (CaCuPO₄(OH)). Forma el terme extrem de diverses sèries de solució sòlida, sent els altres extrems:

• austinita, CaZnAsO₄(OH),^[3]
• cobaltaustinita, CaCoAsO₄(OH),^[4]
• duftita, PbCuAsO₄(OH),^[5]
• tangeïta, CaCuVO₄(OH),^[6]

A més dels elements de la seva fórmula, CaCu(AsO₄)(OH), sol portar com a impureses que li donen tonalitats: magnesi, fòsfor, vanadi i zinc. És una mena del coure, però de poca importància.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la conicalcita pertany a «08.BH: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: thadeuita, durangita, isokita, lacroixita, maxwellita, panasqueiraita, tilasita, drugmanita, bjarebyita, cirrolita, kulanita, penikisita, perloffita, johntomaita, bertossaita, palermoita, carminita, sewardita, adelita, arsendescloizita, austinita, cobaltaustinita, duftita, gabrielsonita, nickelaustinita, tangeita, gottlobita, hermannroseita, čechita, descloizita, mottramita, pirobelonita, bayldonita, vesignieita, paganoita, jagowerita, carlgieseckeita-(Nd), attakolita i leningradita.

Formació i jaciments

És un mineral secundari que sol trobar-se en les zones d'oxidació dels jaciments de minerals de coure rics en arsènic. Típicament és el producte d'alteració de l'enargita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: olivina, malaquita, limonita, libethenita, jarosita, clinoclasa, brochantita, atzurita o austinita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Linda Mariquita (El Molar, Priorat).^[7]

Referències

1. «Conichalcite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2015].
2. «Adelite-Descloizite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2015].
3. «Austinite-Conichalcite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2015].
4. «Cobaltaustinite-Conichalcite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2015].
5. «Conichalcite-Duftite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2015].
6. «Conichalcite-Tangeite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2015].
7. Joan Vinyoles, Josep Lluís Garrido, Joan Rosell «Lavendulana i altres minerals a la mina “Linda Mariquita” del Molar (Priorat)». Infominer, 2015-2, 63, 2015, pàg. 15-16 [Consulta: 28 novembre 2023].