Aquest és un article sobre els drets LGBT a Botswana. Les persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals a Botswana han d'afrontar reptes legals que no experimenten els residents no LGBT. Les relacions sexuals amb persones del mateix sexe tant femenines com masculines són il·legals a Botswana.
En els últims anys, la comunitat LGBT s'ha tornat més visible i acceptada entre la població de Botswana.[1] Els tribunals del país també van emetre dos fets sentències per als drets humans LGBT: una que ordenava al govern que registrés la principal organització LGBT de Botswana i una altra que reconegués el dret constitucional a canviar de sexe a un transsexual.
Segons el Codi Penal de Botswana:[2]
(a) tingui coneixement carnal de qualsevol persona contra l'ordre de la natura; [o]</ blockquote> (c) permeti que qualsevol altra persona tingui coneixement carnal d'ell contra l'ordre de la naturalesa, és culpable d'un delicte i és responsable d'empresonament per un termini que no excedeixi de set anys.
(a) tingui coneixement carnal de qualsevol persona contra l'ordre de la natura; [o]</ blockquote>
(c) permeti que qualsevol altra persona tingui coneixement carnal d'ell contra l'ordre de la naturalesa,
és culpable d'un delicte i és responsable d'empresonament per un termini que no excedeixi de set anys.
Secció 165. Intents de cometre infraccions antinaturals. Qualsevol persona que intenti cometre algun dels delictes especificats a la secció 164 és culpable d'un delicte i és sancionat per un terme no superior a cinc anys.
Secció 167. Pràctiques indecents entre persones. Qualsevol persona que, en públic o privat, cometi qualsevol acte d'indecència greu amb una altra persona o procuri que una altra persona cometi un acte d'indecència greu amb ell o ella, o intenti cometre qualsevol acte com aquest per part de qualsevol persona amb si mateixa o amb una altra persona, ja sigui en públic o privat, és culpable d'un delicte.
Secció 33. Càstig general per delictes. Quan en aquest Codi no es prevegi cap càstig per cap delicte, serà sancionat amb empresonament per un termini no superior a dos anys o amb multa o ambdues.
Anteriorment, la llei només s'aplicava als homes. Tanmateix, un tribunal de Botswana va considerar que això era discriminatori i que la llei també s'hauria d'aplicar a les dones.[3]
Encara que els actes sexuals amb persones del del mateix sexe continuen sent il·legals, la seva persecució és poc freqüent segons una publicació de 2004.[4]
El 30 de març de 2016, el Consell Municipal de Gaborone va aprovar per unanimitat una moció per a la revocació de la criminalització dels actes sexuals del mateix sexe a Botswana.[5]
Les parelles del mateix sexe no tenen reconeixement legal.
La "Employment Act 2010" ha prohibit la discriminació laboral sobre la base de l'orientació sexual des de 2010.[6][7]
Al setembre de 2017, l'Alt Tribunal de Botswana va dictaminar que la negativa del secretari del registre nacional a canviar el marcador de gènere d'un home transsexual era "irracional i violava els seus drets constitucionals a la dignitat, la privadesa, la llibertat d'expressió, la protecció legal de la igualtat, llibertat de discriminació i llibertat del tractament inhumà i degradant". Els activistes LGBT van celebrar la decisió, que la van descriure com una gran victòria. Un cas similar, on una dona transsexual busca canviar la seva marca de gènere de sexe a dona, s'espera que surti al desembre de 2017.[8][9]
L'homosexualitat és un tema tabú a Botswana. Es considera comunament com una malaltia occidental i no africana.[4]
Al febrer de 2011, el subdirector de l'Assemblea Nacional de Botswana, Pono Moatlhodi, va respondre a una proposta per proporcionar condons als reclusos involucrats en actes sexuals del mateix sexe. Moatlhodi va dir que si tingués el poder, assassinaria els que practicaven.
Moatlhodi també va dir que els reclusos haurien d'aprendre que havent optat per violar la llei, havien estat empresonats i, per tant, eren responsables si tenien ganes de sexe.[10]
El 2010 i el 2011, l'expresident de Botswana Festus Mogae va parlar contra la discriminació sexual i va dir que els prejudicis obstaculitzaven els esforços per combatre el VIH en un país on un de cada quatre adults tenien la malaltia. "No volem discriminar, el nostre missatge de VIH s'aplica a tothom. Si estem lluitant contra l'estigma associat amb el sexe, fem-lo aplicar a la discriminació sexual en general". Va dir a la BBC que durant els seus deu anys de mandat, havia instruït a la policia a no arrestar ni fustigar gais. "No podia canviar la llei perquè això seria com sacsejar innecessàriament un vesper. No estava disposat a perdre una elecció per culpa dels gais. La majoria de la nostra gent encara és contrària a l'homosexualitat, per la qual cosa he de convèncer-los primer abans de canviar la llei de manera unilateral."[11]
L'Informe sobre els drets humans de 2011 del Departament d'Estat dels Estats Units va trobar que "el país no té una llei que tipifiqui explícitament l'activitat sexual amb el mateix sexe, sinó que es denuncia el que la llei descriu com a "actes no naturals" i hi ha una creença generalitzada que això és dirigit a persones gais, lesbianes, bisexuals i transgènere. La policia tenia com a objectiu l'activitat del mateix sexe, i no hi havia informes de violència contra persones en funció de la seva orientació sexual o identitat de gènere durant l'any."[12]
Al setembre de 2016, responent a la deportació de Botswana d'un pastor anti-gai estatunidenc, el president Ian Khama va dir que "no volem un discurs d'odi en aquest país. Que ho facin al seu propi país".[13]
L'organització principal de drets LGBT de Botswana és "Lesbians, Gays and Bisexuals of Botswana (LeGaBiBo)". El Govern ha rebutjat dues vegades la seva sol·licitud d'inscripció; per tant, la capacitat de recaptar fons de LeGaBiBo era limitada. El registrador va dir que no podia registrar cap grup que "pugui ser utilitzat per a propòsits il·lícits o per qualsevol propòsit perjudicial o incompatible amb la pau, el benestar o el bon ordre a Botswana".[14] En 2013 catorze membres de LeGaBiBo van adreçar-se Unity Dow perquès obligués al govern de Botswana a registrar l'organització.[15] El Tribunal Suprem va dictaminar el novembre de 2014 que LeGaBiBo havia de ser registrat.[16] El Govern va recórrer la decisió i el 16 de març de 2016, el Tribunal d'Apel·lació de Botswana va dictaminar per unanimitat que la negativa del govern a registrar LeGaBiBo era il·legal.[17][18]
Una enquesta d'opinió de l'Afrobaròmetre de 2016 va revelar que el 43% dels botswanesos donarien la benvinguda o no se'ls molestaria tenir un veí homosexual.[19]