Aquests controls s'han convertit en un règim de control sistemàtic de tots els atletes, els quals estan obligats a acceptar. Les proves per tal de detectar qualsevol millora de rendiment no natural inclouen anàlisis de sang i orina.
Des de 1999 l'organisme amb autoritat sobre l'ús de drogues que augmenten el rendiment és l'Agència Mundial Antidopatge (AMA). Aquesta organització supervisa les proves dels atletes de diverses federacions esportives i dels Jocs Olímpics. Amb la millora dels fàrmacs de millora del rendiment per part dels seus creadors, els quals aconsegueixen augmentar la potència de l'atleta, la seva complexitat i per tant la seva més difícil detecció, l'AMA inverteix un gran nombre de diners per tal d'arribar a detectar totes les noves formes d'aquests fàrmacs.
Casos famosos
Al llarg de la història, el Comitè Olímpic Internacional ha sancionat 72 esportistes per haver donat positiu en un d'aquests tests, sent el cas de més renom el protagonitzat pel canadencBen Johnson en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1988 celebrats a Seül (Corea del Sud), on fou desposseït de la medalla d'or després de descobrir-se el seu frau esportiu en la victòria aconseguida als 100 metres llisos. Després de retornar a l'activitat esportiva després de dos anys de sanció imposada pel COI novament donà positiu en una altra prova, sent sancionat en aquell moment de per vida en qualsevol competició esportiva.
En els Jocs Olímpics d'Estiu de 2004 realitzats a Atenes (Grècia), el llançador de martell hongarèsAdrian Annus, vencedor en aquesta categoria, donà negatiu en dues mostres d'orina però en observar una possible manipulació d'aquestes mostres els jutges demanaren una tercera mostra. En negar-se l'atleta a realitzar-la li fou retirada la medalla i fou considerat culpable de dopatge.
L'esperit de la "Tolerància zero pel dopatge" fou adoptat com a eslògan oficial pel Comitè Organitzador dels Jocs l'any 2008,[2] realitzant-se uns 4.500 controls antidopatge al llarg dels Jocs.