La diòcesi de Mondoñedo-Ferrol és una demarcació eclesiàstica de l'Església Catòlica a Espanya, ubicada a Galícia, i amb seu a les poblacions de Mondoñedo, seu històrica del bisbat, i de Ferrol, l'església de la qual va ser elevada cocatedral a mitjan segle xx.
Es considera la diòcesi de Mondoñedo-Ferrol hereva de les diòcesis de Bretoña i Dume, ambdues erigides al segle vi a la Gal·lècia en temps dels sueus.[1][2] La invasió musulmana del regne visigot va acabar amb aquestes diòcesis i les seves localitats. No obstant això, s'afirma que alguns prelats van continuar utilitzant les seves titulatures,[3][4] sent la més duradora la de Dume, que va ser present almenys fins al segle xii. Els prelats de les diòcesis van fugir a Astúries i foren els de Dume els que s'establiren a Mendumeto, a l'església de San Martiño de Mondoñedo (Foz). Segons Enrique Flórez, Alfons III d'Astúries va atorgar al bisbe de Dume el mateix títol i honor a Mondoñedo i fins i tot va concedir-li les mateixes terres que havia tingut la diòcesi a tocar de Braga, però per la seva proximitat a la frontera no s'hi instal·laren.[5] Cap a l'any la seu es va traslladar a la vall de Brea per ordre de la reina Urraca I de Lleó, i per això la diòcesi passà a anomenar-se valibriense, ubicada especifíciament a Vilamaior, això és l'actual Mondoñedo.[6] Durant el regnat de Ferran II de Lleó la seu es va tornar a traslladar a Ribadeo, població que es creia que seria més convenient per instal·lar-hi la diòcesi.[7] Al segle xiii la seu va tornar a establir-se a Vilamaior de Brea, on va quedar ubicada definitivament.[8]
La seu es va mantenir sense canvis fins al segle xx. El 1959 el papa Joan XXIII va elevar l'església de San Xiao de Ferrol al rang de cocatedral diocesana, i aquesta localitat va esdevenir capital del bisbat juntament amb Mondoñedo.[9]
La llista de bisbes, separades per les seus que va tenir la diòcesi, és la següent.[10] Cal tenir en compte que fins al segle xiii els bisbes van anomenar-se també amb la nomenclatura de l'antiga Dume.
