El seu territori té una extensió de 4.264 km² i està dividit en 121 parròquies agrupades en 7 arxiprestats: Abadengo, Agueda, Argañán, La Ribera, Ciudad Rodrigo, Campo Charro i Yeltes.
Història
La diòcesi es va crear el 13 de febrer de 1161 després de la reconquesta de Ciudad Rodrigo, per un acord entre l'arquebisbe de Santiago de Compostel·la i el rei Ferran II de Lleó com a mitjà de donar importància a la ciutat perquè servís de baluard davant els musulmans. La seu de Ciudad Rodrigo es va crear com a hereva de la desapareguda diòcesi de Caliabria. En aquesta època era sufragània de l'arxidiòcesi de Santiago de Compostel·la.
El primer bisbe no es va nomenar fins a 1168, probablement per dificultats amb la diòcesi de Salamanca, a la qual la nova de Ciudad Rodrigo havia llevat territoris. Els límits orientals de la diòcesi (amb la de Salamanca) es van establir entre 1173 i 1174. Alexandre III va confirmar la creació de la nova diòcesi per una butlla del 25 de maig de 1175. La frontera sud, amb la diòcesi de Còria es va fixar per acords entre 1193 i 1213.
Durant el Cisma d'Occident, als segles xiv i xv, la diòcesi va arribar a tenir tres bisbes simultàniament: un d'obediència romana, un altre d'obediència avinyonenca i un altre independent. A més, en aquest període la diòcesi perd quaranta-cinc parròquies al territori portuguès. La variació de límits va ser confirmada per Sixt IV el 21 de juny de 1481; les protestes consegüents dels bisbes de Ciudad Rodrigo, que es van perllongar fins a la fi del segle xvi, no van tenir èxit.
El Concordat de 1851 preveia la supressió de la diòcesi, però no va tenir efecte canònic immediat. Des de 1843 la seu estava vacant i així va seguir fins a 1867, moment en el qual es va fer administradors apostòlics als bisbes de Salamanca. Mentrestant, en 1857, va passar a ser sufragània de la recentment creada arxidiòcesi de Valladolid.
Després de trenta anys, en 1885, es va nomenar un administrador apostòlic propi, posant fi a la dependència de Salamanca i en 1950, abandonant definitivament el projecte de supressió previst en el Concordat, es va nomenar un bisbe diocesà.
Després del Concordat de 1953, el 20 de juliol de 1958, la diòcesi va cedir a la diòcesi de Còria-Càceres l'arxiprestat de la sierra de Gata a canvi d'algunes parròquies de la província de Salamanca, adaptant els límits de la diòcesi als de la província administrativa.
Episcopologi
Domingo † (10 de juliol de 1168 - 9 de juliol de 1172)
Pedro de Ponte † (22 d'agost de 1174 - 10 de novembre de 1189)
Martín † (20 de setembre de 1190 - 1 de setembre de 1210)
↑A la mort de Pere III, la diòcesi va viure una escissió per l'elecció de dos bisbes, Antonio i Miguel. El Metropolità va confirmar Antonio i va ordenar la seva consagració. El partit defensor de Miguel va recórrer a Roma, acusant Antonio d'usurpació de la seu. El papa Honori IV, el 17 de juny de 1286, va instituir un procés per avaluar la posició d'Antonio; al final el Papa va anul·lar l'elecció d'Antonio, que va renunciar a l'episcopat. Mentrestant va morir Miguel i el seu partit elegí Velasco Pérez, però aquesta elecció va ser anul·lada pel Papa Bonifaci VIII, qui confirma en el seu lloc, el 20 d 'agost de 1297, la d'Antonio, que perquè pogués prendre possessió definitivament a la seva seu .
↑Data extreta de Gams. Pérez (op. cit., col. 1015) dona la hipòtesi que Alfonso I i Alfonso II podrien en realitat ser el mateix bisbe.
↑Citat per Eubel, però ignorat a la resta de fons.
↑Lista episcopale desunta dai documenti dell'archivio diocesano.
↑A la mort de Pedro Manuel Ramírez, el govern espanyol nomenà bisbe a l'octubre de 1835 Pedro Alcantara Jimenez, que mai no va ser confirmat per la Santa Seu; va morir el 21 de febrer de 1843.