Districte de Sylhet

Districte de Sylhet

Tipus	districte de Bangladesh
Localització
24° 53′ N, 91° 52′ E
Estat	Bangladesh
Divisió	Divisió de Sylhet
Capital	Sylhet
Població humana
Població	3.434.188 (2011) (994,82 hab./km²)
Llars	596.081 (2011)
Llengua utilitzada	sileti pnar War ^(oc) manipuri
Geografia
Superfície	3.452,07 km²
Limita amb	Sunamganj Habiganj Moulvibazar
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+06:00
ISO 3166-2	BD-60
Lloc web	sylhet.gov.bd

El districte de Sylhet és una divisió administrativa de Bangladesh a la divisió de Sylhet. La capital és Sylhet. La superfície és de 3.490 km² i la població de 2.675.346 habitants (2001).

El districte de Sylhet està format per 11 upaziles, 2 municipalitats, 37 wards, 233 mahales, 98 union parishads, 1,693 mouzes i 3.249 pobles. Les upaziles són Balaganj, Beanibazar, Bishwanath, Companiganj, Fenchuganj, Golabganj, Gowainghat, Jaintiapur, Kanaighat, Sylhet Sadar i Zakiganj.

Subdistrictes

Camps d'arròs a Balaganj, Sylhet.

El districte de Sylhet està format per 12 sub-districtes o Upaziles:

• Balaganj.
• Beanibazar.
• Bishwanath.
• Companiganj.
• Fenchuganj.
• Golapganj.
• Gowainghat.
• Jaintiapur.
• Kanaighat.
• South Surma.
• Sylhet Sadar.
• Zakiganj.

Religió

La majoria del poble segueix l'islam com a religió. Més del 90% són musulmans seguits dels hinduistes. Els seguidors de cada religió són:

Religió	Població	Percentatge
Islam	2.365.728	92,57%
Hinduisme	186.565	7,30%
Cristià	1.831	0,07%
Altres	1.090	0,045%

Llocs interessants

Cascades Madhobkundo.

• Capella d'Hazrat Shah Jalal.
• Capella d'Hazrat Shah Paran.
• Shahi Eidgah.
• Fort Gour Govinda.
• Kean Bridge.
• Torre del rellotge Ali Amjad.
• Mesquita de Shah Jalal a Sylhet.
• Rampasha, Biswanath, casa del poeta místic Hason Raja & Eklimur Raja.
• Chaitanya Mahaprabhu. (Shree Chaitanya)
• Jainta Rajbari.
• Plantació de te Malini chora.
• Kalagul.
• Capella d'Hazrat Sayyeed Zakir Shah Fatimi.
• Museu Osmani.
• Museu dels rages.
• Tilagarh Eco Park. (Alutal)
• Plantacions de te de Lakdi Toda, Malnichara, Tarapur, Chan bagh i Mumin Chori.
• Parjatan Corporation Resssort.
• Jaflong.
• Tamabil.
• Sripur Park.
• Bholaganj.
• Lala khal.
• Jakaria city. (Eco park)
• Nadim Gaar. (Resort)
• Dream Land. (Parc temàtic)
• Adventure World.(Parc de diversió)
• Osmani Shishu Udyan. (parc)
• Pont de Shah Jalal.
• Manipuri Para.
• Handicraft.
• Sheetal Pati.

Història

El territori del districte estava dividit en tres petits regnes: Gor o Sylhet, Laur i Jaintia; el territori al sud del Kusiyara es creu que estava sota control del raja de Tripura. Gor fou conquerit pels musulmans el 1384, i el darrer rei hindú Gaur Gobind fou eliminat més per l'acció del faquir Shah Jalal, que per la de l'oficial comandant de l'expedició, Sikandar Ghazi. A la mort de Shah Jalal, Gor fou inclòs en el regne de Bengala i posat sota govern d'un nawab. En el regnat d'Akbar va passar amb la resta de Bengala a mans dels mogols i en aquest temps també fou conquerit Laur si bé els seus governants van conservar el poder com a encarregats de vigilar la frontera i exceptuats de pagament per la terra. Gor i Laur van quedar inclosos a Bengala i van passar als britànics amb la resta el 1765.

El districte fou creat el 3 de gener de 1782 dins a la divisió de Dacca. Jaintia no fou mai conquerida i va restar independent fins a 1835 quan fou annexionada pels britànics després de l'assassinat d'uns súbdits britànics sacrificats a la deessa Kali. Sylhet estava a l'extrem dels dominis de la companyia; el nord i sud de la regió estava habitada per tribus salvatges (al sud els kukis i lushais) i les disputes amb el regne de Tripura foren constants. El 1844 els kukis van matar 20 persones i el 1847 en van matar 150 encara que l'escenari de la matança, després d'una investigació, va resultar haver-se produït fora dels límits del districte. Un nou atac es va produir el 1849 i es va enviar una expedició a les muntanyes que va pacificar el país per un temps.

El 1857 una part dels sipais amotinats de Chittagong va entrar al districte des de Tripura però foren derrotats a Latu i empesos cap a Cachar.

Els lushais van donar conflictes el 1862, 1868 i 1871; en aquest darrer any es va enviar una expedició a les muntanyes que va tenir un bon resultat i encara que van caler posteriors expedicions per la submissió completa, ja no es van produir més atacs en endavant a la plana de Sylhet. Mentre els khasis havien estat sotmesos després de l'annexió de la vall d'Assam i la darrera resistència va tenir lloc el 1831.

Fou part de la divisió de Dacca fins al 1878. En aquest any Sylhet fou inclòs a la nova divisió o subprovíncia d'Assam (excepte de 1905 a 1912 q1ue fou part de Bengala Oriental i Assam). El 1947, després d'un referèndum, fou agregat al Pakistan (Pakistan Oriental) excepte la subdivisió de Karimganj, i formà part de la divisió de Chittagong. El 1983-1984 l'antic districte de Sylhet fou dividit en quatre districtes: Sylhet, Sunamganj, Habiganj i Maulvi Bazar i l'1 d'agost de 1995 fou elevada a divisió amb els quatre districtes.

El districte fou part de la divisió de Dacca a Bengala fins al 1874 quan fou traslladat a la divisió d'Assam. La superfície era de 13.955 km². Tenia 5 ciutat i 8.330 pobles. La població era:

• 1872: 1.719.539.
• 1881: 1.969.009.
• 1891: 2.154.593.
• 1901: 2.241.848.

Administrativament estava format per cinc subdivisions:

• North Sylhet. (capital Sylhet)
• South Sylhet. (capital Maulavi Bazar)
• Sunamganj.
• Habiganj.
• Karimganj.

El 53% de la població eren musulmans i el 47% hindús. L'ètnia majoritària eren els bengalís i la llengua el bengalí (92%) dialecte sylheti; el 5% parlava hindi i l'1% manipuri. Les castes principals eren bramans, kayasths, baruis, goales, napits, telis, das, jugis, shahas, dom-patnis, kaibarttes i namasudras o chandals. Altre ètnies eren els manipuris, els originaris de Tripura i els haijongs.

La subdivisió de North Sylhet tenia una superfície de 2.732 km² i població de 463.477 habitants amb capital a Sylhet (13.893 habitants) i hi havia 1.956 pobles. La subdivisió de South Sylhet tenia una superfície de 2.176 km² i una població de 379.158 habitants amb capital a Maulavi Bazar (població 2.481 habitants).

Vegeu també

• Divisió de la Vall del Surma i Districtes Muntanyosos.

Bibliografia

• Hunter, Sir William Wilson. The Imperial Gazetteer of India. Londres: Trübner & co., 1885. 
• Wilson Hunter, Sir William; Sutherland Cotton, James; Sir Richard Burn, Sir William Stevenson Meyer. , Great Britain India Office. The Imperial Gazetteer of India. Oxford: Clarendon Press, 1908.