Són taràntules que fabriquen la teranyina en tub o embut (en anglès, funnel-web tarantulas), que sovint té una forma bastant desordenada.[3] Alguns exemplars fan caus recoberts de seda en comptes de teranyina.
Descripció
Són aranyes d'una mida entre mitjana i petita, des d'uns 3 mm fins a uns 15 mm.[4] Com altres migalomorfs, tenen els quelícersortognats i es caracteritzen per no tenir rastellum –una filera de espines rígides– en cada un dels seus quelícers. La regió cefàlica no és més alta que la toràcica, i presenten un solc toràcic que és un forat circular. Posseeixen dos parells de pulmons en llibre, i les seves fileres, amb els òrgans de secreció de seda al final de l'abdomen, són molt llargues; dels dos parells de fileres, les anteriors són molt més curtes que les posteriors, que tenen tres segments de la mateixa mida.
Distribució i hàbitat
És una família d'aranyes pròpia de l'hemisferi sud del planeta, molt estesa a Amèrica (des del sud dels EUA fins a la part més meridional), Àfrica central i meridional, i diverses zones del sud d'Àsia i d'Oceania.
Els diplúrids poden ser molt comuns en bancs de sora i talls de carreteres als tròpics, com a Trinitat. El gènere més comú als Estats Units, Euagrus, construeix les seves teranyines sota pedres en canyons i congostos humits. És bastant abundant en zones com les Muntanyes Chiricahua d'Arizona.
No se sap el grau de perillositat del seu verí per a l'ésser humà, però és assenyat evitar el contacte directe amb els exemplars més grossos. El gènere Atrax, altament verinós, se solia incloure en aquesta família, però actualment es considera un hexatèlid.
Sistemàtica: gèneres
El gener de 2019, segons el World Spider Catalog, existien els següents gèneres de diplúrids:[1]
Els diplúrids (Dipluridae) van ser l'única família de la superfamília dels dipluroïdeus (Dipluroidea). Les aranyes, tradicionalment, foren classificades en famílies que van ser agrupades en superfamílies. Quan es van aplicar anàlisis més rigorosos, com la cladística, es va fer evident que la major part de les principals agrupacions utilitzades durant el segle XX no eren compatibles amb les noves dades. Actualment, els llistats d'aranyes, com ara el World Spider Catalog, ja ignoren la classificació per sobre del nivell familiar.[9][10]
↑Simon, E. (1889m). Arachnides. A: Voyage de M. E. Simon au Venezuela (décembre 1887-avril 1888). 4e Mémoire. Annales de la Société Entomologique de France 6 9, 169-220.
↑Raven, R.J. «The spider Infraorder Mygalomorphae (Araneae): cladistics and systematics». Bulletin of the American Museum of Natural History, 182, 1985, pàg. 1–180.
↑ 6,06,16,26,3Robert J. Raven, Peter A. Jell and Robert A. Knezour «Edwa maryae gen. et sp. nov. in the Norian Blackstone Formation of the Ipswich Basin—the first Triassic spider (Mygalomorphae) from Australia». Alcheringa: An Australasian Journal of Palaeontology, 39, 2, 2015, pàg. 259–263. DOI: 10.1080/03115518.2015.993300.
↑Jörg Wunderlich. «On the evolution and the classification of spiders, the Mesozoic spider faunas, and descriptions of new Cretaceous taxa mainly in amber from Myanmar (Burma) (Arachnida: Araneae)». A: Jörg Wunderlich. Beiträge zur Araneologie, 9: Mesozoic spiders and other fossil arachnids, 2015, p. 21–408.
↑Jörg Wunderlich. «New and rare fossil spiders (Araneae) in mid Cretaceous amber from Myanmar (Burma), including the description of new extinct families of the suborders Mesothelae and Opisthothelae as well as notes on the taxonomy, the evolution and the biogeography of the Mesothelae». A: Jörg Wunderlich. Beiträge zur Araneologie, 10, 2017, p. 72–279.
Coddington, Jonathan A. Spiders of North America: an identification manual. American Arachnological Society, 2005, p. 18–24 [Consulta: 24 setembre 2015]. «Phylogeny and classification of spiders»
Selden, P. A.; da Costa Casado, F.; Vianna Mesquita, M. (2005): "Mygalomorph spiders (Araneae: Dipluridae) from the Lower Cretaceous Crato Lagerstätte, Araripe Basin, North-east Brazil". Palaeontology 49(4): 817-826.
.svg){kind=icon}
.jpg)
