Diego de Astorga y Céspedes (Gibraltar, 1665 - Madrid, 9 de febrer de 1734) va ser un religiós espanyol, cardenal arquebisbe de Toledo, primat de l'Església a Espanya. També va ser inquisidor general.
Personatge d'orígens no nobiliaris[1] es va llicenciar en dret canònic a la Universitat de Granada i va ser ordenat prevere el 1689. El 1705 era nomenat vicari general de la diòcesi de Ceuta i el 1710 Inquisidor General del regne de Múrcia.[2]
Sis anys més tard, gràcies a la seva feina destacada en els seus càrrecs, Felip V el proposa per a ser bisbe de Barcelona,[1] càrrec que ocupa a partir del 30 de març de 1716. Aquest mateix any és nomenat inquisidor general de la monarquia.[3] Durant el seu mandat, participa en un concili provincial a Girona per mitjà d'un procurador; el 1717 permet a l'orde dels caputxins la construcció d'un convent dins del murs de la ciutat de Barcelona.[1] El 31 d'agost de 1720 és nomenat arquebisbe de Toledo per Climent XI, quelcom que suposa el seu trasllat des de la seu barcelonina i, a més, la renúncia al càrrec d'inquisidor general.[2][1]
El 1724, Felip V va abdicar en el seu fill Lluís I, per assessorar el nou i jove monarca, Felip va crear un gabinet de govern, del qual Astorga com a arquebisbe de Toledo, en va formar part, fins a la mort de Lluís el mateix any,[2] resultant la tornada al tron de Felip V.
Va ser creat cardinal per Benet XIII a instàncies de Felip V, el 26 de novembre de 1727,[4] per bé que va mantenir-se com cardenal prevere sense títol.[5]
Va morir el 1734 a Madrid, sent enterrat a la capella del Santíssim Sagrament, que havia fundat ell a la catedral de Toledo.[2][1]