Daguerréotypes

Infotaula de pel·lículaDaguerréotypes
Fitxa
DireccióAgnès Varda Modifica el valor a Wikidata
ProduccióAgnès Varda Modifica el valor a Wikidata
GuióAgnès Varda Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soAntoine Bonfanti i Jean-François Auger Modifica el valor a Wikidata
FotografiaNurith Aviv i William Lubtchansky Modifica el valor a Wikidata
ProductoraInstitut national de l'audiovisuel i ZDF Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorParamount Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1975 Modifica el valor a Wikidata
Durada80 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeParís Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0071384 FilmAffinity: 162744 Allocine: 1519 Letterboxd: daguerreotypes Allmovie: v144347 Metacritic: movie/daguerreotypes TMDB.org: 49650 Modifica el valor a Wikidata

Daguerréotypes és un documental francès del 1976 d'Agnès Varda. Presenta vinyetes de la vida a la Rue Daguerre, un carrer de París, on vivia la cineasta.

Argument

« Daguerréotypes no és una pel·lícula sobre la rue Daguerre, un carrer pintoresc del districte 14è, és una pel·lícula sobre un petit tros de rue Daguerre, entre el número 70 i el número 90, és un documental modest i local sobre uns quants petits comerciants, una mirada atenta a la majoria silenciosa, és un àlbum de barri, són retrats estereodaguerrotipats, són arxius per a arqueo-sociòlegs del any 1975. Aquesta és la meva òpera-Daguerre. »
— Agnès Varda, 1978[1].

1974-1975 a París : moments de vida i testimonis de veïns i botiguers a menys de 50 metres de la Porte d'Agnès-la-Daguerréotypesse.

Repartiment

  • Els habitants i botiguers de la rue Daguerre: ells mateixos
  • Mystag el mag: ell mateix
  • Rosalie Varda: ella mateixa
  • Agnès Varda: narradora

Antecedents

Varda cuidava el seu fill de dos anys en el moment del rodatge i no podia passar llargues hores fora de casa seva. A causa d'això, tota la pel·lícula està confinada a un radi de 90 metres de la casa de Varda, la longitud dels cables elèctrics del seu equip.[2]

La majoria dels perfilats provenen de llocs fora de París, o fins i tot de França. Al llarg de la pel·lícula, a cada subjecte se'ls fan les mateixes tres preguntes: "D'on vas venir?", "Quan vas arribar aquí?", "Per què vas venir? ".[3]

El nom de la pel·lícula és un joc de paraules complex: el carrer, Rue Daguerre, porta el nom de Louis Daguerre, inventor del mètode daguerreotip d'impressió fotogràfica. Durant una veu en off a la pel·lícula, Varda explica que els propietaris i ocupants de la Rue Daguerre són els seus 'tipus', en referència a tipologies tant com a estil fotogràfic i pràctiques de classificació social que Varda va criticar.[4] En diversos moments, els subjectes assumeixen una postura formal i estàtica com a si en el retrat fotogràfic de mitjans del segle xix.[5]

Referències

  1. Font: Agnès Varda; Bernard Bastide. Varda par Agnès. París: Éditions des Cahiers du Cinéma, 1994, p. 288. ISBN 978-2-86642-440-4. 
  2. «Seven Facets of Agnes Vada». British Film Institute, 01-04-2019.
  3. «Review: Daguerreotypes», 08-12-2011.
  4. Rebecca J. DeRoo. Agnes Varda Between Film, Photography, and Art. Univ of California Press, 24 octubre 2017, p. 188. ISBN 978-0-520-27940-7. 
  5. «Varda, Daguerréotypes (1975), and Women Respond (1975)».

Enllaços externs

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!