| Data aproximada (aC)
|
Període (dinasties i reis principals)
|
Història interior
|
Història exterior
|
Fites de civilització
|
| 6000-3200
|
Període predinàstic: Neolític egipci, Cultura Badariana, Cultura d'el Faium, Cultura de Maadi, Cultura d'Omari
|
|
|
|
| 3500-3000
|
Successivament: Naqada, Amratià (Naqada I), Gerzeà (Naqada II)
|
|
|
|
| 3000
|
Període protodinàstic (Semainià o Naqada III): 1a dinastia (tinita), fundada per Narmer. 2a dinastia (3200 - 3000 aC), Període tinita, època arcaica
|
Fundació de Memfis, capital. Govern autoritari i centralitzador
|
Expedicions militars contra els pobles veïns. Incursions fins a la segona cascada. Relacions amb Biblos
|
Tombes reials de Hieracòmpolis i Abidos. Fixació del calendari egipci (any solar de 365 dies). Inicis de l'escriptura jeroglífica
|
| 3000-2180
|
Comença l'Imperi Antic. 3a dinastia (memfita) fundada per Djoser.
|
Djoser estableix la capital a Memfis. S'estableix el culte a Ra com a religió oficial.
|
Narmer, rei de l'Alt Egipte s'annexiona el Baix Egipte.
|
Revolució arquitectònica d'Imhotep, que fa construir el temple i la piràmide esglaonada de Djoser a Saqqara. Es construeixen les Piràmides de Memfis a Guiza.
|
| 2700
|
4a dinastia (memfita): Keops, Kefren, Menkaure.
|
Meidum, capital. Guiza, capital. Crisi polític-religiosa. Hostilitat contra Heliòpolis.
|
Incursions a Líbia i Núbia. Explotació de les mines de Núbia.
|
Piràmide de Meidum. Primera gran Piràmide de Guiza. Esfinx de Guiza. Última gran piràmide.
|
| 2600
|
V dinastia (memfita)
|
Triomf d'Heliòpolis
|
|
|
| 2420
|
Sisena dinastia (memfita), fundada per Teti. Pepi I. Pepi II (94 anys de regnat)
|
Usurpacions de la noblesa sobre el poder reial
|
|
Escultures hieràtiques
|
| 2180-2040.
|
Primer període intermedi: Onzena dinastia (tebana): Mentuhotep. Setena dinastia (memfita). Vuitena dinastia (última memfita). Khety I forma un regne a Heracleòpolis.
|
Anarquia feudal. Antef «el Gran», forma un regne a Tebes.
|
Els beduïns envaeixen el delta.
|
Crisi de les creences religioses.
|
| 2200
|
Novena i desena dinastia (d'Heracleòpolis): Khety II i Khety III.
|
Els successors d'Antef, reis de Tebes, reunifiquen Egipte. Reorganització administrativa: Djatis. Nou repartiment de les terres.
|
|
"Instruccions de Merikare".
|
| 2100
|
Merikare. Mentuhotep, rei de Tebes, destrona el successor de Merikare i unifica Egipte.
|
|
|
|
| 2050
|
Comença l'Imperi Mitjà: 2040- 1785
|
Degradació del poder reial. Tebes esdevé la nova capital.
|
Expansió cap els territoris de Núbia.
|
Monument dels faraons. Mentuhotep a Deir el-Bahari
|
| 2000
|
12a dinastia (tebana): Amenemhet I, Senusret I i Amenemhet III.
|
Consolidació de la unitat política contra les feudalitats.
|
Pacificació de Núbia. Influència egípcia a Fenícia i Palestina. Domini a Biblos
|
El Déu Ammon és associat al déu Ra. Extensió de la civilització egipcia a Síria, Palestina i Fenícia. Sàtira dels oficis. Osiris, déu dels morts.
|
| 1900
|
Sesostris II. Amenemhet III
|
|
Colonització de Núbia.
|
|
| 1785-1570
|
Segon període intermedi: dinasties XIII i XIV (tebanes). Amenemhet IV.
|
Invasió del delta oriental pels Hicsos, poble semita nòmada. Regressió en tots els terrenys. Fragmentació del territori.
|
A la mort d'Amenemhet IV s'ensorra el primer Imperi egipci d'Àsia.
|
|
| 1700
|
Dinasties XV i XVI dels Hicsos
|
Els Hicsos senyors d'Egipte. Fortalesa d'Àvaris, capital. Formació d'una monarquia tebana independent, aïllada a Tebes: dinastia XVII (tebana).
|
Relacions dels Hicsos amb els kasites. Comerç amb Creta.
|
Introducció a Egipte de divinitats asiàtiques, Seth, déu oficial dels Hicsos.
|
| 1600
|
|
Kamosis, rei de Tebes, pren als Hicsos l'Egipte Mitjà. Amosis, germà de l'anterior, els expulsa del delta.
|
Incursions bèl·liques d'Amosis a Síria.
|
|
| 1570-1085
|
Imperi Nou: 18a dinastia (tebana), fundada per Amosis. Amenofis I. Tuthmosis I. Tuthmosis II. Hatshepsut
|
Crisi dinàstica. La reina Hatshepsut es casa amb Tuthmosis II. Reforçament del poder reial. Tutankamon (fill d'Akhenaton) tornà la capital a Tebes i el culte al déu Ammon. Ramsès II lluita contra els hitites i construeix el temple d'Abu Simbel.
|
Política pacifista. Ampliació del territori fins al riu Eufrates i fins a la 5a cascada del Nil. Expansió vers el Sudan (Núbia). Domini egipci en el nord de Síria. Pas de l'Eufrates. Perill mitanni.
|
Temple de Deir el-Bahari.
|
| 1500
|
Tutmosis III succeeix Hatshepsut. Amenofis II. Tuthmosis IV. Amenofis III.
|
|
Victòria egípcia a Meggido sobre Palestina. Expedicions a Àsia. Apogeu de les conquistes egípcies: fins a la quarta cataracta.
|
Llibre dels Morts
|
| 1400
|
Amenofis IV: Akhenaton. Tutankamon. Horemheb. XIX dinastia (tebana). Seti I.
|
Revolució amarniana. Tell el-Amarna, capital, en substitució de Tebes. Debilitament de l'Imperi per l'audàcia de la reforma d'Akhenaton.Fracàs de la reforma religiosa. Restauració del culte amònic. Amon recobra el seu prestigi. Consolidació de la dinastia.
|
Pèrdua de Palestina. Perill hitita. Primer tractat de pau entre Egipte i els hitites. Reconquista del sud de Palestina
|
Amenofis IV introdueix el culte al déu Aten i inicia una reforma religiosa. Trasllada la capital a Tell-El-Amarna. Ammó es converteix en el déu politeista principal. Ammon substituït per Aton. Temple de Luxor. El gran himne al Sol. Reforma literària: la llengua parlada pel poble passa a ser llengua oficial.
|
| 1300
|
Ramsès II
|
Matrimoni del faraó amb la princesa hitita Maathorneferure
|
Derrota hitita a la batalla de Cadeix, amb poc benefici pels egipcis.
|
Temple d'Abu Simbel
|
| 1200
|
Vintena dinastia (tebana) Ramsès III.
|
Fraccionament d'autoritat entre dinasties paral·leles. Nova feudalitat.
|
Victòries sobre invasions indoeuropees i dels pobles de la mar.
|
Temple de Medinet Habu
|
| 1085-672
|
Tercer període intermedi: Vint-i-unena dinastia (tanita). Smendes, rei de Tanis, governa en el Baix Egipte.
|
Herihor, general i gran sacerdot d'Amon, ostenta el poder a Tebes i governa en l'Alt Egipte. Nova fragmentació territorial. Les dinasties se succeeixen en tots els racons d'Egipte.
|
|
Descens de l'activitat artística.
|
| 950
|
Vint-i-dosena dinastia (líbia), fundada per Sheshonq I.
|
Reunificació de l'Alt i el Baix Egipte.
|
Reconquesta de Palestina i saqueig de Jerusalem.
|
|
| 800
|
Nova divisió d'Egipte en dues monarquies. XXIII dinastia (tanita). XXIV dinastia (saíta)
|
Sais, Capital
|
|
Porta monumental d'Amon, a Tanis. Els més bells bronzes de l'època faraònica.
|
| 700
|
25a dinastia (nubiana) 26a dinastia (saíta).
|
Destrucció de la dinastia saíta. Memfis, capital.
|
Els assiris envaeixen Egipte. Expulsió d'assiris i nubians.
|
Renaixement de l'art funerari.
|
| 672-633
|
Enfrontament amb els assiris:
|
Els assiris envaeixen Egipte.
|
|
|
| 525-332
|
27a dinastia (persa)
|
Període persa d'Egipte o Baixa època:
|
Enfrontament amb l'Imperi Persa. Cambises, rei dels perses, conquereix Egipte en vèncer a la batalla de Pelúsion. Tanmateix, la zona sud resta independent. Egipte passa a ser una satrapia de l'Imperi Persa.
|
|
| 404
|
dinasties 28, 29 i 30 (egípcies)
|
Restauració d'una efímera independència egípcia entre el 404 i el 341
|
|
|
| 343
|
|
Egipte esdevé una província persa.
|
|
|
| 332-323
|
|
Alexandre el Gran ocupa Egipte. Funda Alexandria, que es converteix en capital d'Egipte i la ciutat mediterrània més gran del moment. El 323 Alexandre mor i la zona egípcia passa a mans de Ptolemeu I Soter que es proclama rei d'Egipte.
|
|
|
| 323-30
|
Dinastia Ptolemaica:
|
Perduració de les idees econòmiques de l'antiga monarquia en l'Egipte ptolemaic i romà. Govern de la dinastia ptolemaica, consolidat el 304, que fou la darrera independent.
|
|
Temples de Filé, Denderah i Edfú
|
| 30-640 dC
|
Província romana de l'Imperi Romà i de l'Imperi Romà d'Orient:
|
August venç els egipcis a la batalla d'Àccium. Cleòpatra VII, la darrera reina d'Egipte, se suïcida.
Es crea la província romana d'Egipte dins de l'administració provincial de l'Imperi Romà.
|
|
|
