Va ser un dels últims creuers en servei a la Marine Nationale , el tercer per darrer a ser retirat del servei (el 1964), abans del De Grasse (1973) i del Colbert (1991), que van entrar en servei després de la Segona Guerra Mundial.
Construcció
La construcció del Jeanne d'Arc va començar a Saint-Nazaire l'any 1928 i només es va acabar 2 anys més tard. El projecte és de l'enginyeria Antoine . Aquesta unitat va ser dissenyada per ser alhora un vaixell escola per a cadets. i un vaixell de guerra operatiu.[2]
El vaixell tenia una eslora total de 170 metres (557 peus 9 polzades), una mànega de 17,5 metres (57 peus 5 polzades) i un calat de 5,7 metres (18 peus 8 polzades). Va desplaçar 6.600 tones mètriques (6.496 tones llargues ) amb càrrega estàndard i 8.928 t (8.787 tones llargues) amb càrrega profunda. El casc estava dividit per 16 mampares en 17 compartiments estancs.
La seva tripulació estava formada per 482 i 156 oficials cadets.[3]
Historial de navegació
Primer creuer
A l'octubre de 1931 , el Jeanne , anomenat així familiarment, va salpar en el seu primer creuer d'entrenament sota les ordres del capità de naviliAndré Marquis. A continuació, comença una gira pels països sud-americans per tal d'augmentar l'esfera d'influència de França. El vaixell escola va visitar més tard alguns països del mar Negre el 1932.[4][5]
Un registre del vaixell i el quadern de càlcul nàutic de 1937 es poden trobar al Museu de l'Acadèmia Naval "Mircea cel Batran"[6] a Constanța, Romania . Durant aquest temps, el vaixell va emprendre un viatge d'entrenament al voltant de la Terra, i el tinent guardava un registre molt ric, il·lustrat amb fotografies.
Vista posterior del Jeanne d'Arc a Varna, Bulgària.
Segona Guerra Mundial
Durant la Segona Guerra Mundial, el Jeanne d'Arc va ser assignat a la Division de l'Atlantique Ouest, participant al bloqueig contra els vaixells mercants alemanys presents als ports neutrals. A finals de maig de 1940, acompanyada del creuer Émile Bertin, va sortir de Brest cap al Canadà, escortant un vaixell de càrrega ple d'or del Banc de França, sota el comandament del contraalmirall Rouyer. Després d'unir-se al portaavions Béarn a l'Atlàntic , la força naval arriba a Halifax amb seguretat.[7][8][9] El Jeanne d'Arc va arribar més tard a les Antilles franceses, i va romandre al port de Martinica fins al juliol de 1943.[2]
L'any 1962, el 6 de novembre, va començar la seva 25a campanya, en companyia del Victor Schœlcher. L'objectiu és semblant a una gira mundial: Atlàntic , Canal de Panamà , Pacífic , Oceà Índic , Canal de Suez , Mediterrani i després Brest. Però el 8 de desembre, una ruptura a la ja envellida línia de l'eix d'estribor va obligar el vaixell a girar-se al mig del Pacífic. El retorn a Tòquio per tal de rebre la nova línia de l'eix, està marcat per l'esdeveniment “Trois Glorieuses”.[10]
Les tres glorioses
El 1963, el vaixell va ser víctima d'una successió de 3 onades gegants, posteriorment sobrenomenades "les Tres Glorioses". També ho van anomenar les Trois Sœurs ("Tres germanes").[10]
El 4 de febrer, poc abans de les 10 del matí, mentre el vaixell es trobava entre Tòquio i Pearl Harbor, es van veure grans onades trencades.[10] Es tractà de 3 ones espaiades al voltant d'un centenar de metres que colpejaren el vaixell i l'inclinen fins a més 35°.[11] S'evità l'enfonsament gràcies a una ràpida reacció a aquestes onades de 15-20 m d'alçada. El Victor Schœlcher , a només 2 milles nàutiques enrere, va presenciar el fenomen sense sentir-lo.[10]
Tot i que va durar uns trenta segons, l'esdeveniment va ser tan significatiu que el segon comandant va haver d'intervenir recordant "que la manera més segura d'evitar 'esdeveniments al mar' és no sortir mai de terra seca".[12]
Final del servei
El 1964 va ser definitivament retirat del servei, substituït pel portahelicòptersLa Résolue que al seu torn va prendre el nom de Jeanne d'Arc quan el creuer d'entrenament va ser retirat del servei.[2]
Llista de comandants
El Jeanne d'Arc va tenir 20 comandants, entre 1930 i 1964.[13]
↑Чонев, Чони. Корабите, том V, София 1997, с. 152 (Chonev, Choni. The ships, vol. 5, Sofia 1997, p. 152)
↑ 5,05,18 prima della seconda guerra mondiale e 18 o 19 nel dopoguerra. Netmarine.net, nella pagina sulla storia della nave, dice che furono almeno 19 le campagne del dopoguerra, ma nella pagina dedicata alle campagne ne elenca 18 nel dopoguerra: «Itinéraires des campagnes du croiseur Jeanne d'Arc» (en francès).
↑«Museum». Arxivat de l'original el 2014-10-21. [Consulta: 21 octubre 2014].
.svg){kind=small}
.jpg)
