PROFILBARU.COM

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Brest
	Bandera
Tipus	comuna de França i gran ciutat
Localització
	48° 23′ 24″ N, 4° 29′ 13″ O / 48.39°N,4.4869°O
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Zona	zona de defensa i de seguretat de l'Oest
Regió	Bretanya
Departament	Finisterre
Districte	Districte de Brest
Capital de	cantó de Brest-L'Hermitage-Gouesnou ; cantó de Brest-Kerichen ; cantó de Brest-Cavale-Blanche-Bohars-Guilers ; cantó de Brest-Recouvrance ; cantó de Brest-Saint-Pierre ; cantó de Brest-Saint-Marc ; Cantó de Brest-Lambezellec ; Districte de Brest ; cantó de Brest-Centre ; cantó de Brest-Plouzané ; Brest Métropole Océane ; cantó de Brest-Bellevue ; canton of Brest-4 (en) (2015–); canton of Brest-5 (en) (2015–); canton of Brest-3 (en) (2015–); canton of Brest-2 (en) (2015–); canton of Brest-1 (en) (2015–)
Població humana
Població	139.619 (2021) (2.820,02 hab./km²)
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadística	àrea de concentració metropolitana de Brest ; unitat urbana de Brest
Superfície	49,51 km²
Banyat per	rada de Brest i Penfeld (en)
Altitud	34 m-0 m-103 m
Limita amb	Bohars ; Guipavas ; Plouzané ; Guilers ; Bourg-Blanc ; Gouesnou ; Milizac-Guipronvel
Identificador descriptiu
Codi postal	29200
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard; UTC+02:00, horari d'estiu
Altres
Agermanament amb	Tsingtao ; Biérastse ; Denver (1959–); Plymouth (1963–); Kiel (1964–); Tàrent (1964–); Yokosuka (1970–); Dún Laoghaire (1984–); Cadis (1986–); Saponé (en) (1989–); Constanța (1993–); Bugia (1995–)
Lloc web	brest.fr

Brest^[1] (en bretó, Brest; en francès, Brest) és una comuna de la costa nord-oest de Bretanya. Si bé és la ciutat més gran del departament francès de Finisterre, no n'és la capital. L'any 2017 tenia 139.602 habitants. Està situada vora la rada de Brest.

El 16 de juny de 2006 el consell municipal va aprovar la carta Ya d'ar brezhoneg. A l'inici del curs 2007 el 2,1% dels alumnes del municipi eren matriculats a la primària bilingüe.^[2]

Història

Va formar part del Ducat de Bretanya, del qual en fou un port de certa importància, esdevingué temporalment possessió anglesa del 1342 al 1397, data en què retornà a Bretanya quan acabà la Guerra dels Cent Anys. En casar-se Carles VIII de França amb Anna de Bretanya el 1491, fou integrada a la monarquia francesa. La ciutat i el seu port, però, no adquiriren relleu fins que el Cardenal Richelieu inicià el 1631 la construcció del port i la fortificació de la ciutat, treballs que acabà Sébastien Le Prestre, el marquès de Vauban entre el 1680 i el 1688 i que el convertiren en una important base naval, d'on sortiren diverses expedicions contra Anglaterra.

Fou ocupada pels alemanys el 1940, i convertida en una potent base de submarins. Per aquesta raó fou molt bombardejada pels aliats, els quals aconseguiren de prendre-la el setembre del 1944.

Evolució demogràfica

1793	1800	1806	1821	1831	1836	1841	1846	1851
24 180	25 865	22 130	26 361	29 860	29 773	48 225	55 820	61 160

1856	1861	1866	1872	1876	1881	1886	1891	1896
54 665	67 833	79 847	66 270	66 828	69 110	70 778	75 854	74 538

1901	1906	1911	1921	1926	1931	1936	1946	1954
84 284	85 294	90 540	73 960	67 861	69 841	79 342	74 991	110 713

1962	1968	1975	1982	1990	1999	2006	2020	-
136 104	154 023	166 826	156 060	147 956	149 634	144 548	139 456	-
Des de 1962: població sense dobles comptes - Fonts : Cassini^[3] i INSEE

Personatges il·lustres

Roparz Hemon, escriptor.en bretó
Alain Robbe-Grillet, escriptor en francès
Henri Queffélec, escriptor en francès de temàtica bretona.
Louis Hémon, escriptor francòfon del Canadà
Beatrice Dalle, actriu
Yann Tiersen, músic
Françoise Pean de la Roche-Jagu, compositora

Educació

École nationale supérieure de techniques avancées Bretagne

Llista d'Alcaldes

Llista d'alcaldes
Data d'elecció	Identitat	Qualitat
Les dades anteriors a 1945 no són coneguts.
2001-	François Cuillandre	Alcalde
1989-2001	Pierre Maille	Alcalde
1985-1989	Georges Kerbrat	Alcalde
1983-1985	Jacques Berthelot	Alcalde
1982-1983	Pierre Maille	Alcalde
1977-1982	Francis Le Blé	Alcalde
1973-1977	Eugène Berest	Alcalde
1959-1973	Georges Lombard	Alcalde
1958-1959	Auguste Kervern	Alcalde
1954-1958	Yves Jaouen	Alcalde
1954-1954	Lucien Chaix	Alcalde
1953-1954	Yves Jaouen	Alcalde
1947-1953	Alfred Pierre Marie Chupin	Alcalde
1945-1947	Jules Lullien	Alcalde
1944-1945	Victor le Gorgeu	President de la Delegació especial
1942-1944	Victor Eusen	Alcalde
1929-1941	Victor le Gorgeu	Alcalde
1921-1929	Léon Nardon	Alcalde
1920-1921	Hippolyte Masson	Alcalde