Corrupció urbanística

La corrupció urbanística és aquella forma de corrupció que opera mitjançant la comissió de delictes contra l'ordenació del territori o d'infraccions urbanístiques administratives, o bé mitjançant l'alteració maliciosa del planejament urbanístic o l'incompliment de les condicions legals per a la seva execució.

Supòsits i exemples concrets

Són supòsits d'aquestes pràctiques:

Un alcalde que accepta un suborn o exigeix una dàdiva a canvi d'una reclassificació de sòl.
Un alcalde que incompleix un pla general perquè considera que concedir llicència per a un macroprojecte hoteler o d'oci generarà ocupació en la zona.
Un alcalde que afavoreix empreses mitjançant l'ús parcial d'informació relativa a la publicació de concursos i subhastes.
Qualsevol càrrec polític que actui de forma que en l'elaboració de normes o adopció de decisions favoreixi grups que hagin finançat el seu partit.
Qualsevol autoritat o funcionari que abusi del seu càrrec per obtenir descomptes, regals o avantatges.

Com a exemples concrets es poden citar el cas Andratx i el cas Pla Territorial a Mallorca.

Condicions que afavoreixen la corrupció urbanística

Seguint l'estudi dels professors Ripollés i Gómez-Cépedes per als casos de la Costa del Sol de Màlaga,^[1] en principi aplicables a altres indrets, la corrupció urbanística vendria afavorida per:

Bones oportunitats de negoci en l'activitat immobiliària.
Presència d'importants activitats de delinqüència organitzada, estiguin relacionades o no amb l'activitat urbanística.
Abundosa arribada de capitals de dubtosa procedència.
Ràpid creixement de la població, intens assentament de població estrangera i abundant presència de població transeünt.
Insuficiències financeres municipals.

Conseqüències de la corrupció urbanística

S'han assenyalat^[2] els següents efectes de la corrupció urbanística:

El deteriorament del sistema democràtic i la pèrdua de credibilitat de les institucions.
La forta despesa pública a què obliga, ja sigui per fer front als costs de les dotacions bàsiques de les construccions que es legalitzin, o per eliminar les edificacions il·legals.
El deteriorament del medi ambient, especialment per les actuacions desenvolupades en zones protegides.
L'impuls d'un model d'ordenació territorial insostenible, que es basa en una urbanització difusa que genera contaminació (atmosfèrica i acústica) i una pèrdua de la qualitat de vida.^[3]
L'abandonament de les pràctiques agràries sostenibles en benefici de l'especulació urbanística dels terrenys.

Bibliografia

ALCARAZ RAMOS, M. et al. El Estado de Derecho Frente a la Corrupción Urbanística. Madrid: La Ley, 2007. ISBN 978-84-9725-860-9.
MENÉNDEZ REXACH, A. Urbanismo y Corrupción. Anuario de la Facultad de Derecho de la Universidad Autónoma de Madrid, núm. 12. Madrid: BOE, 2008. ISSN 1575-8427.