El conveni de Denavit-Hartenberg, o notació de DH, és un mètode sistemàtic d'analitzar la cinemàtica directa d'un robot.[1]
Aquest algoritme permet trobar la posició i orientació final del terminal d'un robot industrial, respecte un sistema de coordenades de referència, coneixent els valors de les articulacions i els paràmetres geomètrics dels elements del robot. El mètode usa una matriu de transformació homogènia per descriure la relació entre els sòlids rígids adjacents, relacionant, en global, l'extrem del robot amb el sistema de coordenades de la base.[2]
Aquesta solució matricial va ser desenvolupada el 1955 per Jacques Denavit i Richard Hartenberg com una manera sistemàtica d'establir un sistema de coordenades lligat a cada element {Si}, que mitjançant 4 transformacions bàsiques permet determinar les equacions cinemàtiques de la cadena completa.[3][4]
Un manipulador robòtic, o una cadena cinemàtica en animació, és una cadena de sòlids rígids, anomenats elements (o links en anglès), connectats per una sèrie d'articulacions (o joints en anglès). Les articulacions són dues superfícies lliscant la una sobre l'altra relativament. En total hi ha sis parells cinemàtics, o articulacions, possibles: prismàtiques, de revolució, cilíndriques, de vis, esfèrques i planars. Generalment, en un robot, només es fan servir prismàtiques i de revolució.[5]
En una cadena oberta, per cada articulació i 2 elements s'afegeix un grau de llibertat. Així, per n articulacions hi ha n graus de llibertat. El primer element de la cadena, juntament amb la base, estableix la base de l'eix de coordenades per l'anàlisi d'un robot industrial. Per altra banda, l'últim element acomoda el terminal, una eina o pinça que no es considera part del manipulador robot.[5]
Els passos que s'han de seguir per determinar la posició del terminal respecte la base de l'eix de coordenades són:
Exemples d'aquest procediment són presentats a l'apartat de cinemàtica dels articles del robot articulat, cilíndric, esfèric i SCARA.
Els quatre paràmetres de Denavit-Hartenberg (θi, di, ai, αi) depenen únicament de les característiques geomètriques de cada element i de les articulacions que els uneixen. En concret representen:[8][9][10]
Seguint la convenció de Denavit-Hartenberg cada transformació homogènia A es pot representar com un producte de quatre transformacions bàsiques:[11][6]
A i = R o t z , θ i ⋅ T r a n s z , d i ⋅ T r a n s x , a i ⋅ R o t x , α i {\displaystyle A_{i}=Rot_{z,\theta _{i}}\cdot Trans_{z,d_{i}}\cdot Trans_{x,a_{i}}\cdot Rot_{x,\alpha _{i}}}
A i = [ c θ i − s θ i 0 0 s θ i c θ i 0 0 0 0 1 0 0 0 0 1 ] ⋅ [ 1 0 0 0 0 1 0 0 0 0 1 d i 0 0 0 1 ] ⋅ [ 1 0 0 a i 0 1 0 0 0 0 1 0 0 0 0 1 ] ⋅ [ 1 0 0 0 0 c α i − s α i 0 0 s α i c α i 0 0 0 0 1 ] {\displaystyle A_{i}={\begin{bmatrix}c_{\theta _{i}}&-s_{\theta _{i}}&0&0\\s_{\theta _{i}}&c_{\theta _{i}}&0&0\\0&0&1&0\\0&0&0&1\end{bmatrix}}\cdot {\begin{bmatrix}1&0&0&0\\0&1&0&0\\0&0&1&d_{i}\\0&0&0&1\end{bmatrix}}\cdot {\begin{bmatrix}1&0&0&a_{i}\\0&1&0&0\\0&0&1&0\\0&0&0&1\end{bmatrix}}\cdot {\begin{bmatrix}1&0&0&0\\0&c_{\alpha _{i}}&-s_{\alpha _{i}}&0\\0&s_{\alpha _{i}}&c_{\alpha _{i}}&0\\0&0&0&1\end{bmatrix}}}
A i = [ c θ i − s θ i c α i s θ i s α i a i c θ i s θ i c θ i c α i − c θ i s α i a i s θ i 0 s α i c α i d i 0 0 0 1 ] {\displaystyle A_{i}={\begin{bmatrix}c_{\theta _{i}}&-s_{\theta _{i}}c_{\alpha _{i}}&s_{\theta _{i}}s_{\alpha _{i}}&a_{i}c_{\theta _{i}}\\s_{\theta _{i}}&c_{\theta _{i}}c_{\alpha _{i}}&-c_{\theta _{i}}s_{\alpha _{i}}&a_{i}s_{\theta _{i}}\\0&s_{\alpha _{i}}&c_{\alpha _{i}}&d_{i}\\0&0&0&1\end{bmatrix}}}
On les lletres c i s són les funcions cosinus i sinus, respectivament, i les lletres θi, di, ai, αi són els quatre paràmetres de Denavit-Hartenberg, descrits prèviament.[11]