La Constitució de Kenya és la llei suprema de la República de Kenya. Hi ha hagut tres versions importants de la Constitució, l'última de les quals s'ha reformat el 2010. L'edició de 2010 va substituir la constitució de la independència de 1963. La Constitució es va presentar al fiscal general de Kenya el 7 d'abril de 2010, es publicà oficialment el 6 de maig de 2010 i es va sotmetre a referèndum el 4 d'agost de 2010.[1] La nova Constitució va ser aprovada pel 67% dels votants kenyans.[2] La Constitució va ser promulgada el 27 d'agost de 2010.[3]
Les reformes constitucionals inclouen textos totalment nous des de la independència: el 1969 i el 2010. El 1969, la Constitució de 1963 va ser substituïda per un nou text que consolidava les esmenes ja realitzades al sistema de govern que la constitució de la independència havia previst.
Aquests canvis incloïen: el canvi de l'estructura de l'estat d'un sistema federal (o sistema Majimbo) a un sistema centralista; la creació d'una legislatura unicameral en lloc de bicameral; el canvi d'un sistema parlamentari a un de semipresidencial amb una presidència poderosa; i la reducció de les proteccions de la carta de drets. Posteriorment es van efectuar altres esmenes a la Constitució de 1969, entre aquestes, el 1982, la institució d'un govern unipartidista de iure.[4]
La reivindicació d'una nova constitució que substituís el text de 1969 per un sistema més democràtic començà a principis del decenni de 1990, amb la fi de la Guerra Freda i els canvis democràtics que s'estaven produint en altres llocs d'Àfrica. El sistema de partit únic acabà el 1991 i la primera elecció presidencial va tenir lloc el 1992. Les crides a favor d'una revisió exhaustiva de la Constitució de 1969 es van intensificar a finals de la dècada 90 i principis del 2000, ajudades per la victòria del partit de l'oposició Coalició Nacional Arc de Sant Martí (NARC) en les eleccions generals del 2002. Els processos de consulta oficials i de la societat civil van conduir a l'aprovació del que es va conèixer com l'"esborrany de Bomas"[a] de la Constitució.[4]
No obstant això, es van introduir esmenes substancials en aquest esborrany abans d'un referèndum del 2005, la qual cosa donà lloc a una escissió en la coalició llavors en el poder. La facció del govern del Partit Liberal Democràtic, liderada per Raila Odinga i secundada pel KANU, dirigí amb èxit el vot del "No" a l'esborrany de Bomas esmenat (anomenat esborrany de Wako pel suposat dirigent dels canvis, Amos Wako). La revisió de la Constitució i les negociacions sobre l'adopció d'un nou text semblaven estancades. Només es va poder superar gràcies a la intervenció de la Unió Africana amb un equip de mediació encapçalat per Kofi Annan, després de l'esclat d'una greu violència postelectoral a principis del 2008.
La Constitució de Kenya fou el document final resultant de la revisió de la proposta de constitució harmonitzada redactada pel Comitè d'Experts, que es donà a conèixer inicialment al públic el 17 de novembre del 2009 perquè aquest pogués debatre el document i després el Parlament pogués decidir si el sotmetia a un referèndum al juny del 2010. El govern disposà de 30 dies per a examinar la proposta i remetre les esmenes als seus respectius parlamentaris, després de la qual cosa es presentà un projecte revisat al Comitè Parlamentari el 8 de gener del 2010. El Comitè Parlamentari Selecte revisà la proposta i la retornà al Comitè d'Experts,[5] que publicà una Proposta de Constitució el 23 de febrer del 2010, que va ser presentada al Parlament per a les esmenes finals si molt convenia.
Després de fracassar la incorporació de més de 150 esmenes a la proposta de constitució, el parlament va aprovar-la per unanimitat l'1 d'abril del 2010. La proposta de Constitució es presentà al Fiscal General de Kenya el 7 d'abril del 2010, publicada oficialment el 6 de maig del 2010 i sotmesa a referèndum el 4 d'agost del 2010.[1] La nova Constitució l'aprovà el 67% dels votants kenyans.[2]
Els canvis clau proposats per la nova Constitució publicada són en aquestes àrees:
Assoliments aconseguits
L'executiu en la majoria dels nivells superiors estarà constituït per un president, un vicepresident i el gabinet.
Funcions claus del president
El poder legislatiu és bicameral i estarà constituït per dues cambres:
Cambra alta – el Senat
Cambra baixa – Assemblea Nacional
Assemblees de comtat i l'Executiu
Hi haurà tres tribunals superiors:
S'ha creat una Comissió del Servei Judicial independent per a ocupar-se del nomenament dels jutges. Ells recomanaran una llista de persones que seran nomenades com a jutges pel president (aquest article s'aplicarà després del període de transició). La comissió estarà composta per aquests elements:
Fiscal General
La transferència de poders als governs dels comtats només serà autònoma en l'execució de les diferents funcions que s'enumeren en la Quarta Llista (part 2). Això contrasta amb el Sistema Federal en el qual la sobirania està constitucionalment dividida entre el govern federal i els estats. El sistema de devolució de Kenya continua mantenint un concepte polític unitari com a resultat de la distribució de funcions entre els dos nivells de govern conformement a la Quarta Llista i també com a resultat de l'article 192, que atorga al president la facultat de suspendre el govern d'un comtat en determinades condicions.
El conflicte de lleis entre els dos nivells de govern s'aborda en l'Article 191, en el qual la legislació nacional prevaldrà en alguns casos sobre la legislació dels comtats. La relació entre el Govern Nacional i els Comtats pot considerar-se com la d'un principal i un agent d'autonomia limitada, en contraposició a la relació d'agent i agent en el sistema federal.
S'han introduït més controls i equilibris com a requisits per a la rendició de comptes de tots dos nivells de govern. El Parlament (Senat i Assemblea Nacional) té molta discreció sobre les assignacions pressupostàries als governs dels comtats. Cada cinc anys el Senat rep recomanacions de la Comissió d'Assignació d'Ingressos (Article 217) i s'aprova una resolució sobre els criteris d'assignació d'ingressos.
El Govern Nacional té prohibit constitucionalment entremetre's deliberadament en el paper i la funció del govern del comtat segons el Quart Programa. Les excepcions poden requerir l'aprovació parlamentària (Articles 191 i 192). El Govern Nacional té un paper a exercir en el nivell de comtat en exercir totes les altres funcions que no estan pas assignades al Govern de Comtat segons la llista de la Quarta Llista (Part 1).
La nova Constitució introdueix importants reformes en el marc anterior de la ciutadania, en particular posant fi a la discriminació de gènere en relació amb el dret de la dona a transmetre la ciutadania als seus fills o al seu cònjuge; posant fi a la prohibició de la doble ciutadania; i restringint els motius pels quals es pot retirar la ciutadania. No obstant això, el text ha estat criticat per no oferir suficient protecció contra la apatridia als nens o els adults.[11]
Després que l'esborrany de la Constitució es publiqués, el tipus de govern que s'implementaria amb la Constitució fou debatut entre les diverses coalicions de govern.[12][13] Els dos principals partits polítics, el Partit de la Unitat Nacional i el Moviment Democràtic Taronja, estaven en desacord en molts punts.[12] La major discrepància d'opinió era sobre la naturalesa del poder executiu del govern.[12]
L'interès econòmic representat per l'Aliança del Sector Privat de Kenya (KEPSA) s'oposà obertament al nou estil de govern.[12] Finalment, la polèmica qüestió del càrrec de primer ministre fou eliminada. Les qüestions polèmiques restants es refereixen principalment a l'avortament, els tribunals kadhi i la reforma agrària.
Els principals líders cristians de Kenya s'oposen a la Constitució:
Des de llavors, en una sentència històrica d'un cas presentat fa sis anys, un tribunal de tres jutges del Tribunal Superior declarà il·legal la inclusió del tribunal kadhi i contrària als principis de no-discriminació, separació de la religió i l'estat i constitucionalisme.[15] Una secció de la direcció musulmana ha promès prendre represàlies contra la decisió judicial sol·licitant la seva pròpia declaració judicial que l'ensenyament de l'educació religiosa cristiana en el programa d'estudis de les escoles públiques és il·legal.[16] El pla d'estudis inclou un programa d'educació religiosa tant per al cristianisme com per a l'islam.
En general, el món sencer elogià l'enfocament que els kenyans van fer de la reforma constitucional, veient-la com una forma viable de mantenir la corrupció sota control.[17] La secretària d'Estat dels Estats Units, Hillary Clinton, va dir: "Em complau que hagin fet aquest pas, que representa una gran fita". Altres diplomàtics dels Estats Units també van comentar la unitat i la intenció significativa que els kenyans presentaven en abordar la reforma.[17]
Les organitzacions sense afany de lucre preocupades per la societat civil i altres reformes també van elogiar l'enfocament. Per exemple, el director per a Àfrica de la Fundació Internacional per als Sistemes Electorals va dir que "el fet que estiguin portant a les parts interessades perquè prestin la seva veu i facin recomanacions enfortirà la societat civil perquè vigilaran de prop el procés i, si s'aprova, s'asseguraran que es respecti i s'apliqui degudament".[17]
El ministre d'Afers Exteriors del Canadà va declarar:[18]
Els investigadors de l'Institut de Desenvolupament d'Ultramar, amb seu al Regne Unit, han elogiat la Constitució del 2010 com un pas endavant positiu per a assegurar una major equitat per a les dones i els nens de Kenya, destacant "un nou enfocament per a la justícia social" i "reformes institucionals per a enfortir la rendició de comptes".[19] No obstant això, subratllen que una constitució per si sola no generarà els canvis desitjats, sinó el que importa és com es tradueixen els compromisos constitucionals en polítiques i pràctiques.