El Consell de Ministres (en castellà: Consejo de Ministros) és l'òrgan col·legiat del Govern d'Espanya on es reuneixen els seus membres: el president del Govern, el vicepresident o vicepresidents del Govern, si n'hi ha, i els ministres. Dirigeix el poder executiu i és l'òrgan superior de l'administració central espanyola.[1]
La seva naturalesa jurídica ve determinada per la Llei 50/1997, de 27 de novembre, del Govern.[2]
L'origen del Consell de Ministres espanyol es remunta al 1823, quan el rei Ferran VII va decretar la creació del Consell de Ministres per tractar tots els assumptes d'utilitat general i on cada ministre donés compte dels corresponents negocis de la secretaria al seu càrrec, rebessin les resolucions del monarca i s'encarreguessin de fer-les executar. Les reunions eren presidides pel rei i, en cas d'absència d'aquest, pel primer secretari d'Estat. Prenia acta de les deliberacions, el secretari encarregat del Despatx de Gràcia i Justícia.[3]
En el seus inicis, el Consell de Ministres es reunia un o dos cops per setmana i el componien els cinc secretaris de Despatx -sis quan es va crear el Ministeri de l'Interior- més un secretari.
Originalment, no existia un lloc fix de reunió, però el lloc acostumat solia ser la Secretaria de Despatx de Marina.
Corresponen al Consell de Ministres d'Espanya les següents funcions:[1][2]
El Consell de Ministres es reuneix un cop per setmana, habitualment al matí dels divendres, al Palau de la Moncloa de Madrid.
El seu funcionament és el següent:[2]