Consell de Cooperació per als Estats Àrabs del Golf

Infotaula d'organitzacióConsell de Cooperació per als Estats Àrabs del Golf
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtGCC, مجلس التعاون الخليجي, CCG, ΣΣΚ, GKR, ССАГПЗ, 海合会, 海合會, CCEAG, РСАДПЗ, CCEAG, CCG, CCG, CCG i CCEAG Modifica el valor a Wikidata
Tipusorganització intergovernamental
bloc comercial Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialàrab Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1981
Activitat
Membre deComité Consultiu Internacional de Radiocomunicació
Comité Consultiu Internacional Telegràfic i Telefònic
ITU Telecommunication Development Sector (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Filial
GCC-STAT (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Format per
Lloc webgcc-sg.org… Modifica el valor a Wikidata
Instagram: gccprotocol Modifica el valor a Wikidata

El Consell de Cooperació per als Estats Àrabs del Golf (en àrab: مجلس التعاون لدول الخليج الفارسی, també conegut per les seves sigles CCEAG) és una organització regional formada per sis nacions del Pròxim Orient, antigament denominada com Consell de Cooperació del Golf (CCG; sigles en anglès: GCC) (en àrab: مجلس التعاون الخليجي). Creat el 25 de maig de 1981, el Consell ho formen Bahrain, Kuwait, Oman, Qatar, Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units.[1][2][3][4]

La principal font de riquesa dels membres del consell és el petroli. No obstant això, es tracta d'una regió vulnerable política i econòmicament, fonamentalment per la seva dependència d'una única font de riquesa, la seva escassa població, la seva gran superfície i la seva escassa capacitat militar.

Existeix una unió duanera entre tots els membres del Consell, els quals pertanyen també a l'Organització Mundial del Comerç. El Consell es troba en l'actualitat (2005) negociant un acord de lliure comerç amb la Unió Europea.

Fundació

El Consell de Cooperació del Golf es va fundar el 1981 amb una carta. La carta es va signar en una còpia en àrab a la ciutat d'Abu Dhabi, als Emirats Àrabs Units,[5] el 21 de Rajab de 1401 segons el calendari islàmic (corresponent al 25 de maig de 1981 segons el calendari gregorià).

Els estats signants del document fundacional són els únics membres actuals del CCG.

L'11 de novembre de 1981 es va signar un acord econòmic entre els països del Consell de Cooperació del Golf a Abu Dhabi, Emirats Àrabs Units. Aquests països sovint s'anomenen "els estats del CCG".[6]

Objectius

L'any 2001, el Consell Suprem del CCG va establir els següents objectius: Unió duanera el gener de 2003, Mercat comú el 2007 i Moneda comuna el 2010.[7][8][9][10]

Oman va anunciar el desembre de 2006 que no podria complir la data objectiu de 2010 per a tenir una moneda comuna. Després de l'anunci que el banc central de la unió monetària s'ubicaria a Riad, Aràbia Saudita, en lloc dels Emirats Àrabs Units, van anunciar la seva retirada del projecte de la unió monetària al maig de 2009. S'ha proposat el nom Khaleeji com a nom d'aquesta moneda. Si es realitza, la unió monetària del CCG seria la segona unió monetària supranacional més gran del món, mesurada pel PIB de l'àrea de moneda comuna.[11]

Altres objectius inclouen formular normatives similars en diversos àmbits com ara religió, finances, comerç, duanes, turisme, legislació i administració; fomentar el progrés científic i tècnic en la indústria, la mineria, l'agricultura, l'aigua i els recursos animals; establiment de centres de recerca científica; constitució d'empreses conjuntes; unificar les forces militars; foment de la cooperació del sector privat, i enfortir els vincles entre la seva gent.

La zona té algunes de les economies de creixement més ràpid del món, sobretot a causa d'un auge dels ingressos del petroli i del gas natural juntament amb un auge de la construcció i la inversió avalat per dècades d'estalvis d'ingressos derivats del petroli. En un esforç per construir una base fiscal i una base econòmica abans que s'esgotin les reserves, les armes d'inversió dels Emirats Àrabs Units, inclosa l'Autoritat d'Inversions d'Abu Dhabi, conserven més de 900.000 milions de dòlars en actius. Altres fons regionals tenen diversos centenars de milers de milions de dòlars d'actius sota gestió.[12]

La regió és un punt d'interès emergent per a esdeveniments, com ara els Jocs Asiàtics de 2006 a Doha, Qatar. Doha també va presentar una sol·licitud sense èxit per als Jocs Olímpics d'estiu de 2016. Més tard, Qatar va acollir la Copa del Món de la FIFA 2022.

Els plans de recuperació han estat criticats per desplaçar el sector privat, per no establir prioritats clares de creixement, per no restaurar la feble confiança dels consumidors i inversors i per soscavar l'estabilitat a llarg termini.[13]

Logotip

El logotip del GCC consta de dos cercles concèntrics. A la part superior del cercle més gran, la frase Bàsmala està escrita en àrab, que significa "En nom de Déu", i a la part inferior del cercle el nom complet del consell està escrit en àrab. El cercle interior conté una forma hexagonal en relleu que representa els sis països. L'interior de l'hexàgon mostra un mapa que engloba la península aràbiga, en el qual les zones dels països membres estan acolorides de color marró, sense fronteres.

Economia

Mercat intern

L'1 de gener de 2008 es va posar en marxa un mercat comú amb intenció d'esdevenir un mercat unificat i plenament integrat.[14] Va facilitar el moviment de béns i serveis. Tanmateix, la seva implementació es va endarrerir després de la crisi financera de 2009. La creació d'una unió duanera va començar el 2003, i va ser completada i plenament operacional l'1 de gener de 2015.[15] El gener de 2015, el mercat comú fou integrat encara més, permetent que els ciutadans del CCG tinguessin igualtat plena per treballar en el govern i sectors privats, en l'àmbit de la jubilació i seguretat social, ser propietaris d'un immoble, el moviment de capitals, l'accés a l'educació, sanitat i altres serveis socials en tots estats de membre. Tanmateix, encara van romandre algunes barreres en l'aspecte del moviment lliure de béns i serveis.[16] Està en curs la coordinació del sistemes impositius, definir uns estàndards de comptabilitat i la legislació civil. També està sense completar la interoperabilitat de les qualificacions professionals, els certificats d'assegurances i els documents d'identitat.[17]

Secretaris generals

No. Imatge Nom País Mandat
1 Abdullah Bishara[18] Kuwait 26 maig 1981 – abril 1993
2 Fahim bin Sultan Al Qasimi[19] United Arab Emirates abril 1993 – abril 1996
3 Jamil Ibrahim Hejailan[20] Saudi Arabia Abril 1996 – 31 març 2002
4 Abdul Rahman bin Hamad Al Attiyah[21] Qatar 1 abril 2002 – 31 març 2011
5 Abdullatif bin Rashid Al Zayani Bahrain 1 April 2011 – 31 gener 2020
6 Nayef Falah Mubarak Al Hajraf Kuwait 1 febrer 2020 – present

Estats membres

Hi ha sis estats membres de la unió:

País Població [22] Àrea

(km 2 )

PIB (nominal) [23] PIB (PPA) [23]
(milions de dòlars) Per càpita ($) (milions de $ int) Per càpita (Int$)
Bahrain Bahrain 1.569.439 786,5 44.870 28.385 95.784 60.596
Oman Oman 4.829.473 309.500 104.902 21.960 201.531 42.188
Qatar Qatar 2.795.484 11.581 219.570 83.891 326.731 124.834
 Saudi Arabia 32.175.224 2.149.690 1.061.902 29.922 2.300.967 64.836
United Arab Emirates Emirats Àrabs Units 9.890.400 83.600 498.978 49.451 890.171 88.221
Kuwait Kuwait 4.420.110 17.818 164.713 33.646 259.640 53.037

Membres associats

Diagrama d'Euler dels estats que componen la Lliga Àrab i d'altres organitzacions d'àmbit interestatal: el Consell per a la Unió Econòmica Àrab, la Unió del Magrib Àrab, el Consell de Cooperació per als Estats Àrabs del Golf i l'Acord d'Agadir.

La pertinença associada de l'Iraq a determinades institucions relacionades amb el CCG va ser cancel·lada després de la invasió de Kuwait.[24]

El Iemen estava en negociacions per ser membre del CCG el 2007 i esperava unir-s'hi el 2016.[25] El Iemen ja és membre de l'Autoritat de Normalització del GCC, l'Organització del Golf per a la Consultoria Industrial (GOIC),[26] l'Autoritat d'Auditoria i Comptabilitat del GCC, l'Autoritat de Ràdio i TV del Golf, el Consell de Ministres de Salut del GCC, l'Educació i Formació del GCC, el Consell de Treball i Afers Socials del CCG i el Torneig de Futbol de la Copa del Golf. El Consell va emetre directrius perquè es prenguessin totes les mesures legals necessàries, de manera que el Iemen tingués els mateixos drets i obligacions dels estats membres del CCG en aquestes institucions.[27]

Referències

  1. ↑ «Gulf Cooperation Council». German Federal Foreign Office. [Consulta: 31 agost 2012].
  2. ↑ Bandar Salman Al Saud. «The GCC security convention». University of Glasgow, 1997. [Consulta: 27 desembre 2013].
  3. ↑ «A Call for Private Investment in Gulf Health Care». New York Times, 04-01-2012. [Consulta: 8 juliol 2013].
  4. ↑ «U.A.E. Quits Gulf Monetary Union». Wall Street Journal, 21-05-2009. [Consulta: 8 juliol 2013].
  5. ↑ Article twenty two of the Charter of the Cooperation Council for the Arab States of the Gulf.
  6. ↑ «Gulf Cooperation Council | History, Member Countries, Purpose, & Summits» (en anglès). Encyclopedia Britannica. [Consulta: 7 juliol 2021].
  7. ↑ Khan, Mohsin S. The GCC Monetary Union: Choice of Exchange Rate Regime. Washington DC: Peterson Institute for International Economics, abril 2009.  Arxivat 2009-05-21 a Wayback Machine.
  8. ↑ Sturm, Michael; Siegfried, Nikolaus Occasional Paper Series [Frankfurt am Main, Germany], 6-2005. ISSN: 1725-6534. Occasional Paper Series, No. 31 [Consulta: 11 maig 2009].
  9. ↑ Abed, George T.; Erbas, S. Nuri; Guerami, Behrouz (PDF) Imf Working Paper [Washington DC, USA], 01-04-2003. ISSN: 1934-7073. Working Paper No. 03/66 [Consulta: 11 maig 2009].
  10. ↑ «Gulf Currency». Arxivat de l'original el 23 gener 2015. [Consulta: 15 abril 2015].
  11. ↑ Sturm, Michael; Siegfried, Nikolaus Occasional Paper Series [Frankfurt am Main, Germany], 6-2005. ISSN: 1725-6534. Occasional Paper Series, No. 31 [Consulta: 11 maig 2009].
  12. ↑ Natasha Turak «The Gulf's sovereign wealth funds 'need to be deployed' amid coronavirus crisis, expert says». CNBC, 02-06-2020.
  13. ↑ Ibrahim Saif. «Arab Countries Stumble in the Face of Growing Economic Crisis». Carnegie Endowment, 14-05-2009. [Consulta: 19 abril 2013].
  14. ↑ «GCC states to launch joint market today». Arab Times.
  15. ↑ «GCC customs union fully operational». The Peninsula, 03-01-2015 [Consulta: 11 gener 2015]. Arxivat 18 de gener 2015 at Archive.is «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-01-18. [Consulta: 7 novembre 2019].
  16. ↑ «GCC ‘common market achieves most goals'». The Peninsula, 09-01-2015 [Consulta: 11 gener 2015]. Arxivat 18 de gener 2015 at Archive.is «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-01-18. [Consulta: 7 novembre 2019].
  17. ↑ «GCC Summit: A Show of Unity – Arab News Editorial». Saudi-US Information Service, 12-12-2014 [Consulta: 11 gener 2015]. Arxivat 11 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-10-11. [Consulta: 7 novembre 2019].
  18. ↑ «Bishara, Abdullah». Rulers. [Consulta: 16 març 2013].
  19. ↑ «Profile». ECSSR. Arxivat de l'original el 2 desembre 2013. [Consulta: 11 abril 2013].
  20. ↑ Malcolm C. Peck. The A to Z of the Gulf Arab States. Scarecrow Press, 12 abril 2010, p. 111. ISBN 978-0-8108-7636-1. 
  21. ↑ Toumi, Habib «Oman endorses Al Mutawa». Gulf News, 29-11-2009 [Consulta: 11 abril 2013].
  22. ↑ Population by country on July 2017 Est.
  23. ↑ 23,0 23,1 «World Economic Outlook Database, April 2021» (en anglès). IMF. [Consulta: 23 juliol 2021].
  24. ↑ «The total population – General Authority for Statistics». stats.gov.sa. Arxivat de l'original el 3 abril 2019. [Consulta: 31 octubre 2019].
  25. ↑ «Population structure». Ministry of Development Planning and Statistics, 31-01-2020. Arxivat de l'original el 26 juny 2018. [Consulta: 24 abril 2021].
  26. ↑ «Final Results of Census 2010». National Center for Statistics & Information. Arxivat de l'original el 18 maig 2013. [Consulta: 7 gener 2012].
  27. ↑ «Population, total - Bahrain». data.worldbank.org. World Bank. [Consulta: 17 abril 2021].

Enllaços externs

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!