Els Concerti grossi, op. 6, són una sèrie de dotze concerts compostos per Arcangelo Corelli (1653-1713). Foren publicats de manera pòstuma l'any 1714 per Estienne Roger a Amsterdam amb una dedicació al príncep elector palatí Johann Wilhelm.[1] Fou la seva darrera obra publicada.
La data precisa de la seva composició resta incerta. Al prefaci de l'obra Auserlesene Instrumental-Musik (1701), Georg Muffat testifica de la seva estada a Roma l'any 1681: « […] amb un plaer extrem i amb ple d'admiració, escoltava algunes sonates de la Orphée italià del violí, tocades amb una molt gran precisió d'execució per un gran nombre de músics ».[2] Se sap igualment que Corelli estava en contacte amb l'elector palatí Johann Wilhelm a Düsseldorf des de 1708 i que li havia enviat en aquesta mateixa època, animat pel seu principal mecenes el cardinal Pietro Ottoboni, un dels seus Concerti da camera.[3] D'altra banda, la dedicació del recull hauria estat signada per Corelli a Roma el 3 de desembre de 1712, unes cinc setmanes abans de la seva mort i una primera edició hauria estat feta a Roma l'any 1712.[4][5] Tanmateix, una versió sense dedicatòria fou enviada per l'editor Estienne Roger d'Amsterdam la tardor de 1713 al violinista Matteo Fornari a Roma, molt abans de la publicació amb la dedicatòria de 1714 que permetria a Corelli que li fos concedit el títol honorífic pòstum de “Marquès palatí de Ladenburg a Bergstraße”[3]
L'orquestra que havia impressionat tant Muffat havia d'estar formada, segons els registres de pagament de l'època, per entre 30 i 40 músics. La part més nombrosa eren els violins que ocupaven més de la meitat de l'orquestra; els altres quedaven repartits entre les violes, els violoncels, els contrabaixos i el baix continu. Algunes representacions havien agrupat més de 100 músics i d'altres, una orquestra de cambra molt més reduïda[2]
Els concerts de l'opus 6 són extrapolacions a l'orquestra, respectivament, de la sonata da chiesa i de la sonata da camera. Per tant, es poden agrupar en dues sèries:
El concerto grosso de Corelli oposa un grup de tres solistes (el concertino), compost de dos violins i un violoncel, a la resta de l'orquestra (ripieno), en aquest cas, compost de dues parts de violins, i una de violes i baix. Cada concerto comporta diversos moviments i la seva durada d'execució núm. passa d'uns deu minuts cadascun