El Concert per a piano núm. 16 en re major, K. 451, és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart; el mateix va anotar que el seu concert l'havia acabat el 22 de març de 1784 en el seu catàleg temàtic, i va interpretar aquesta obra amb posterioritat a aquesta data. Cliff Eisen opina que aquesta interpretació s'hauria produït el 31 de març de 1784.[1] Mozart el va compondre per ser interpretat en una sèrie d'actuacions a Viena –en el Trattnerhof i en el Burgtheater– a inicis de l'any 1784.[2][3]
L'obra està instrumentada per a piano sol, dos oboès, dos fagots, dues trompes, dues trompetes, timbales i corda. Consta de tres moviments:
M. S. Cole ha observat el costum de Mozart de canviar la mètrica de la coda del Finale, començant en el compàs 315 amb un 2/4 fins a un 3/8, i subsegüents transformacions temàtiques.[4] Joel Galand ha apuntat que el Finale, en forma d'un rondó/ritornello, evita una nova reentrada del tema.[5]