La concentració en quantitat de substància, simbolitzada per c {\displaystyle c} , i anomenada abans molaritat o concentració molar, és una unitat de concentració d'una dissolució utilitzada en química igual a:
c B = n B V {\displaystyle c_{B}={\frac {n_{B}}{V}}}
Per a un solut B {\displaystyle B} la concentració en quantitat de substància se simbolitza c B {\displaystyle c_{B}} . Les unitats són mol per decímetre cúbic, m o l / d m 3 {\textstyle \mathrm {mol/dm^{3}} } , o mol per litre, m o l / l {\textstyle \mathrm {mol/l} } , abans simbolitzat per M {\displaystyle {\scriptstyle {\text{M}}}} , actualment obsolet. Per exemple, si dissolem 0,1 mols de clorur de sodi en aigua fins a arribar a tenir un litre de dissolució, tindrem una dissolució c N a C l = 0 , 1 mol/l {\textstyle c_{NaCl}=0,\!1\,{\text{mol/l}}} .[1]
En el Sistema Internacional SI la unitat és mol/m³. Tanmateix, és més comuna la utilització de la unitat mol/L. Sovint es fa servir un prefix del SI per designar concentracions. Els més comuns que es fan servir es troben a la taula següent:
La conversió a molalitat (per mescles binàries) és:
on al solut s'assigna el subíndex 2.
Per a solucions amb més d'un solut, la conversió és: