La Comparació de Catalunya amb Troia (original i en català modern, Comparacio de Cathalunya ab Troia) és un poema polític d'autoria anònima i escrit l'any 1641 a Barcelona, en ple inici de la Guerra dels Segadors i que compara la situació catalana amb la de la Guerra de Troia.[1][2][3] Es tracta d'un text breu que presenta 224 versos decasíl·labs apariats i de rima consonant.[4]
L'obra està estructurada d'impremta com un plec solt en forma de tirallonga i és considerat una mostra molt significativa de la poesia apologètica catalana, de la literatura política i de la seva relació amb les obres literàries de l'antiga Grècia.[5]
La temàtica del poema és l'inici de la Guerra dels Segadors, amb referències al Principat de Catalunya com a escenari principal del front de batalla.[4] Com molts altres pamflets i manifests revolucionaris que es repartien a l'època, mostra un contingut de caràcter clarament polític i de denúncia social a través de la narració dels fets que han provocat la guerra contra la Monarquia d'Espanya.[2][3] L'autor, anònim, descriu de manera conscient[4] la situació bèl·lica i la compara constantment al llarg de tota l'obra amb la Guerra de Troia —en la qual fa símils i situa amb odi i recel les tropes castellanes en el mateix paper que els exèrcits aqueus.[1]
Per tal de dur a terme les comparacions entre ambdues guerres, l'autor se serveix de L'Eneida, el poema èpic escrit per l'autor romà Virgili al segle i aC sobre Enees i la seva fugida de Troia.[1][3] A més a més, reforça l'escenari català respecte la destrucció troiana introduint de manera enginyosa i bilingüe diversos passatges d'aquest poema en llatí entre els apariats en català[2] i també una mescla de referències cultes i populars, elements del tèxtil i mencions a joc de cartes desconegut el dia d'avui.[3]
La crítica als dos bàndols polítics apareix reflectida al poema a través de diversos recursos literaris.[3] D'una banda, l'autor culpa el lloctinent de Catalunya i comte de Santa Coloma, Dalmau de Queralt i de Codina, a qui atribueix l'origen bèl·lic amb el vers «De Troya's diu que la perdé una poma, / de Cathalunya, una coloma» (la poma fa referència a la Poma de la Discòrdia de la deessa Eris).[3][2] I de l'altra, assenyala Gaspar de Guzmán y Pimentel, duc d'Olivares, com si es tractés del Cavall de Troia castellà arran de la seva campanya militar a Leucata (Llenguadoc) el 1637.[2][3]