Combinació (indumentària)

Una combinació curta

La combinació és una peça de roba interior femenina que cobreix tot el cos, amb forma de vestit molt simple, amb tirants i amb caient recte però ample, perquè sigui còmoda. Generalment la combinació és feta d'algun teixit suau i lliscós, típicament seda, setí, ras, niló o viscosa. Alguns models duen sostenidor incorporat.

El nom de combinació prové del fet que aquesta peça combina les funcions de camisola i d'enagos. El català combinació equival a l'anglès combination slip; al castellà combinación; al francès combinaison o fond de robe; etc. Les equivalències, però, no sempre són exactes; per exemple, en castellà es fan servir dues paraules combinación i "viso" que, en el fons no tenen un mateix significat.

Una funció de la combinació és evitar que el vestit, o el conjunt de faldilla, s'enganxi a les cames, o bé a les mitges o pantis (a causa de l'electricitat estàtica, per exemple); també evitar que molesti o fregui al contacte amb la pell de portadora (cosa que poden causar certs teixits, però també costures, brodats, etc.).

Una altra funció principal de la combinació és evitar el fred i la calor, ja que, en ser una capa de roba més, es creen més cambres d'aire que prevenen que la temperatura del cos canviï respecte a l'exterior. En el cas concret de la calor, la combinació també salvaguarda l'aspecte de la roba exterior enfront de la humitat corporal i la transpiració.

Tercerament, la combinació evita que es transparentin la pell o les peces íntimes quan es porta roba exterior prima o amb blondes, puntes, brodat anglès, transparències o teixits translúcids; i fins i tot quan es porta roba exterior de teixits que, com el lli o el cotó, en principi no són transparents, però poden ser-ho si el sol hi incideix directament per darrere.

Com altres peces íntimes femenines, la combinació pot dur ornaments per coqueteria, com, per exemple, estampats, i potser blondes o llacets a les vores.

Com succeeix amb la cotilla i el cancan, a finals del segle XX aquesta peça de roba, fins aleshores considerada interior, ha esdevingut també una peça de roba visible: de vegades amb vestits amb grans forats, o de malla, per sobre, per tal que es vegi bé la combinació; o en altres ocasions la combinació mateixa, en versions més polides, presentades com a vestit de nit (de vegades anomenats vestits de llenceria) [?], o portades al dia a dia amb un jersei de llana, per exemple, i botes, o contrastant amb peces de cuir. Aquest darrer conjunt de tres peces és el context en què s'ha popularitzat més la combinació com a peça exterior.

No s'ha de confondre la combinació amb la peça coneguda com a enagos o viso, la qual cobreix tan sols de la cintura cap avall.

Una altra peça de roba interior femenina emparentada amb la combinació pròpiament dita és la faixa combinació.

Tipus de combinació

La combinació pot ser curta o llarga, segons si arriba més o menys fins al genoll o aproximadament fins als turmells. En tot cas, s'intenta que la llargada sigui aproximadament la de la faldilla, sense sobrepassar-la (cosa que es considera summament antiestètica).

Finalment, hi ha vestits que tenen combinació pròpia incorporada, cosida en general amb uns punts sobre les espatlles.

Viccionari