La batalla de Fougères va tenir lloc el 19 de març de 1793 arran d'una revolta camperola contra l'impost de masses durant la Pre-Chouannerie.
Preludi
El 19 de març, cap al migdia, els pagesos revoltats reunits a Landéan van decidir anar a Fougères.[1]
A Fougères, els representants Billaud-Varenne i Sevestre informen l'alcalde Lesueur i l'administració del districte dels inicis de la insurrecció abans de marxar cap a Rennes. Per a la seva defensa, el lloc compta amb una vintena de gendarmes i una forta guàrdia nacional de 500 homes sota les ordres de Delise, però havent estat enviada una companyia a Rennes, es redueix a 400 homes. Aquestes forces estan reforçades per diversos ciutadans armats.[1]
La lluita
Els rebels de la concentració de Landé, als quals es van unir aviat els de Laignelet, es van aturar a prop de l'hospici, a prop d'un quilòmetre de la població1. Un dels caps, Trauroux de Kermarec els dissuadeix d'atacar una ciutat tan ben fortificada. Aleshores s'enviava una diputació de vuit o nou homes a les dues de la tarda per negociar amb els patriotes. Al·legant ser representants de les parròquies de Landéan, La Bazouges-du-Désert, Louvigné-du-Désert, Saint-Germain-en-Coglès, Parigné, Le Châtellier i d'altres, demanen el final del sorteig. El districte va respondre que faria valer els drets de les parròquies davant la Convenció i que els ciutadans no es veurien molestats pel sorteig.[1]
Però aquesta declaració no convenç als revoltats, a les set del vespre, intenten entrar a la ciutat. Aleshores, els Guàrdies Nacionals van obrir foc, van disparar els seus canons i en pocs minuts van repel·lir els pagesos que es van retirar cap al bosc, deixant dos morts i molts ferits contra només uns quants ferits per als patriotes.[1]
Repressió
Després de la seva derrota, els pagesos es van dispersar, però l'endemà, 20 de març, l'alcalde de la ciutat de Parcé, el seu germà i un altre patriota van ser afusellats pels revoltats. Els republicans passen llavors a la repressió. Reunint 600 guàrdies nacionals de les comunes patriòtiques del Pays de Fougères i els seus voltants, els patriotes recuperen el control de les parròquies insurgents, s'ocupen d'algunes escaramuzas i capturen diversos camperols. El 24 de març va ser sufocada la insurrecció, en total els pagesos van perdre 15 homes morts i un centenar de presoners. Aleshores es crea una comissió militar per jutjar els rebels, diversos són condemnats a mort. El 13 d'abril, la guillotina opera per primera vegada a Fougères i decapita 10 persones, la majoria executades per la mort de l'alcalde de Parcé, altres són afusellats però no se'n sap el nombre, 59 presos més són alliberats, d'altres són condemnats a detenció, inclòs Bossard, i tancat al castell de Fougères. Després, el 21 de maig, 27 presos van ser jutjats, 4 d'ells, entre ells una dona, van ser condemnats a mort i guillotinats l'endemà. Entre ells, un dels caps, Julien Auguste Le Tanneur des Villettes, el cap del qual va estar exposat al campanar de Landéan.[2][3][4][5]
Julien Bossard va aconseguir fugir del castell de Fougères el setembre de 1793 i es va amagar durant diversos mesos en un passatge subterrani situat al camp de Cornulais, a la comuna de Parigné.[6] Però el lloc del seu amagatall va acabar sent denunciat al Comitè Revolucionari per un veí del barri que va afirmar que també era utilitzat per sacerdots i chouans refractaris.[6] El 27 d'abril de 1794 els soldats republicans van entrar al lloc clandesti i van trobar a Julien Bossard que va morir després d'intentar resistir.[6]
Referències
↑ 1,01,11,21,3Théodore Lemas, Le district de Fougères pendant les Guerres de l'Ouest et de la Chouannerie, p. 29-31.
