Codificació Manchester, en telecomunicacions i emmagatzemament de dades, és una conversió de cada bit original en un canvi d'estat de "0" a "1" o de "1" a "0". Es caracteritza per no tenir nivell de contínua i que té el sincronisme implícit.[1][2]
El nom prové de la universitat de Manchester, quan aquesta codificació fou emprada per emmagatzemar informació en un suport de memòria magnètic.