La Classificació bibliogràfica de Bliss (BC) és un sistema de classificació de fons bibliogràfics que va ser creat per Henry Evelyn Bliss (1870–1955) i fou publicat en quatre volums entre 1940 i 1953. Tot i que el sistema fou concebut als Estats Units, ha estat més adoptat per biblioteques britàniques.[1] Des de 1977 s'està desenvolupant una segona edició del sistema (BC2) des de Gran Bretanya.
Henry E. Bliss va començar a treballar en un nou sistema de classificació quan treballava d'auxiliar de biblioteca a la biblioteca universitària del City College of New York,[2] ja que era molt crític amb la Classificació Decimal de Melvil Dewey i considerava que calia un sistema que permetés adaptar l'organització dels llibres a la col·lecció de qualsevol biblioteca, d'acord amb les seves pròpies necessitats. La solució que proposà és el concepte de "ubicació alternativa", mitjançant el qual una matèria concreta pot anar ubicada a diferents llocs, i és cada biblioteca qui tria una ubicació i l'aplica de forma consistent.
L'any 1908 Bliss va reclassificar el fons de la biblioteca del City College amb el nou sistema de classificació. Els fonaments teòrics i les regles aplicades en el sistema figuren a la seva obra Organization of knowledge and the system of the sciences publicada en quatre volums entre 1940 i 1953.[3]
Els quatre principis bàsics del sistema de la BC són:[4]
El 1977 la Bliss Classification Association, fundada el 1967, va començar a publicar una versió revisada del sistema de Bliss, que donà lloc a segona edició, denominada BC2. Aquesta manté únicament les línies generals de base del sistema de Bliss, introdueix els principis de la classificació facetada i canvia substancialment la notació, tant és així que la BC2 ha estat àmpliament considerat com un sistema diferent.[3]
La biblioteca del City College va mantenir l'aplicació del sistema de Bliss fins al 1967, quan adoptà la Classificació de la Library of Congress, atès que els costos del manteniment i la formació del personal en l'ús de la BC eren molt elevats.
A Gran Bretanya, en canvi, el sistema de Bliss gaudí de més popularitat, i des d'allà es va estendre a altres països de parla anglesa. En els anys 1970s la BC s'aplicava a més de 100 biblioteques universitàries i especialitzades.
L'esquema de facetes aplicat en el desenvolupament de la BC2:[5]
Esquema de les classes:[6]