Reben llur nom a causa dels cirrus, apèndixs amb forma de plomall que projecten fora del cos amb l'objectiu d'atrapar detritus com a part de llur nutrició.
Són crustacis molt modificats[1] i, per tant, tenen una relació llunyana amb crancs i llagostes. Els peus de cabrit varen ser estudiats i classificats per Charles Darwin que publicà una sèrie de monografies el 1851 i el 1854.
Característiques
Els cirrípedes tenen dos tipus corporals bàsics: amb peduncle i sense peduncle. Els que no tenen peduncle es troben normalment per tot el litoral rocós, mentre que els pedunculats prefereixen viure mar endins o sobre objectes flotants. A més d'aquests dos tipus bàsics, existeix un tercer tipus de morfologia una mica diferent, els «amorfs» o verrucomorfs, que no són simètrics i viuen en aigües profundes, generalment sobre les espines d'eriçons (vegeu Echinoidea) o com a paràsits de crancs i de balenes.
Cicle vital
Els cirrípedes tenen dues etapes larvals:
La larva naupli, que passa el seu temps com a part del zooplàncton alimentant-se activament i desenvolupant-se passant per sis estadis. Això dura aproximadament dues setmanes i es transforma en una larva cipris.
La larva cipris, que ja no s'alimenta i és una nedadora activa; passa només per un estadi abans d'instal·lar-se en un lloc amb un ambient segur i productiu; allà es fixa i es transforma en individu adult.
Els adults tenen sis plaques externes a tall d'armadura. Durant la resta de la seva vida són sèssils i s'alimenten filtrant plàncton amb els seus apèndixs i alliberant els seus gàmetes. Se'ls sol trobar a la zona intermareal.
Un cop completada la metamorfosi i assolida la forma adulta, continuen creixent, però no sofreixen mudes i creixen per addició de material a la seva coberta calcificada.
Com molts altres invertebrats, els cirrípedes són hermafrodites i alternen l'estat masculí i femení temporalment: és a dir, existeix un estat unisexual altern, o, cosa que és el mateix, un individu pot ser inicialment mascle i després femella, i viceversa. Quant a la morfologia de l'òrgan reproductor, els percebes ostenten el rècord de mida de penis en relació a la llargada del seu cos, el més llarg de tot el regne animal.[2]
Els rizocèfals, paràsits dels crancs, són cirrípedes amb una biologia molt diferent.
Sistemàtica
La seva peculiar morfologia va fer que fa dos segles es confonguessin amb mol·luscs. De fet, molts dels noms que se li donen a diferents parts del seu cos responen a aquesta antiga creença: mantell, plaques... Tanmateix, en estudiar les seves larves es va veure que eren cipris, similars a les d'ostracodes, el que va ser clau per a estudis posteriors que van concloure que es tractava de crustacis amb una morfologia "aberrant".
Classificació
Seguint la proposta de Martin i Davis,[3] es considera els cirrípedes com una infraclasse subdividida en tres superordres, cadascun amb dos ordres:
Se n'han descrit 2.011 espècies.[4] Alguns especialistes consideren els Cirripedia com una subclasse, i les ordres llistats aquí considerats com a ordres són, a vegades, tractats com superordres.[5]
↑Martin, Joel W.; Davis, George E. (2001): An Updated Classification of the Recent Crustacea. Natural History Museum of Los Angeles County. (PDF)Arxivat 2006-05-25 at Bibliotheca Alexandrina
Díaz, J.; Santos, T. Zoología: Aproximación evolutiva a la diversidad y organización de los animales (en castellà). Editorial Síntesis, 1998. ISBN 84-7738-591-2.
.svg){kind=icon}
.jpg)
