El Circuit del Jarama, anomenat oficialment des del 2022 Circuito de Madrid Jarama - RACE[1] i anteriorment, Circuito Permanente del Jarama, és un circuit de curses de 3,850 km de longitud situat a San Sebastián de los Reyes, al nord de Madrid. El nom li ve del fet de tenir a prop el riu Jarama. Inaugurat oficialment el 1967,[2] l'equipament va posar fi a 32 anys d'absència de circuits permanents a Espanya i va permetre l'inici d'una nova etapa de desenvolupament dels esports de motor al país.
Història
Dissenyat per John Hugenholtz (autor també del disseny dels circuits de Zandvoort i Suzuka), el circuit va ser construït el 1967 per Alessandro Rocci en una zona àrida de matolls dins del terme municipal de San Sebastián de los Reyes, concretament, al km 26 de l'A-1, dins les instal·lacions que té el Real Automóvil Club de España (RACE) a la urbanització "Ciudalcampo".
El circuit es va inaugurar l'1 de juliol de 1967[3] i el 23 de juliol s'hi va disputar el I Gran Premi de Madrid de Fórmula 2. El 12 de novembre d'aquell mateix any s'hi va disputar el Gran Premi d'Espanya de Fórmula 1, una cursa no puntuable per al Campionat del Món però en què van participar els millors pilots de l'època. El guanyador en fou Jim Clark (Lotus-Ford), que ja havia guanyat la prova anterior de F2, seguit de Graham Hill (Lotus-Ford) i Jack Brabham (Brabham-Repco).[4] Un any més tard, el 12 de maig de 1968, es va celebrar el Gran Premi d'Espanya, ara ja puntuable ja per al mundial, que va acabar amb el següent podi: Graham Hill (Lotus-Ford), Denny Hulme (McLaren-Ford) i Brian Redman (Cooper-BRM).
El 1969 es va disputar el Gran Premi de Madrid de Fórmula 1, però va comptar amb una majoria de monoplaces de Fórmula 2 i Fórmula 5000. Des del 1969 al 1975, el circuit de Montjuïc es va alternar amb el del Jarama en l'organització del Gran Premi d'Espanya de Fórmula 1. Arran del greu accident durant l'edició de 1975 a Montjuïc, el Jarama va esdevenir l'única seu del Gran Premi d'Espanya des del 1976 fins al 1981.
El 21 de juny de 1981, Gilles Villeneuve va guanyar amb un Ferrari 126CK l'última cursa de Fórmula 1 disputada al Jarama. Després d'això, el circuit es va considerar massa limitat per a les curses modernes i calgué esperar a 1986 per al següent Gran Premi d'Espanya, que se celebrà al circuit de Jerez. Al circuit del Jarama, però, s'hi van continuar organitzant curses de Fórmula 2, Fórmula 3, F3000 i Sport prototips, entre altres disciplines.
Esdeveniments
A més de la Fórmula 1 i el mundial de motociclisme, el circuit del Jarama va albergar fins a finals del segle xx nombrosos campionats internacionals d'automobilisme i motociclisme:
Actualment, el circuit acull el Campionat d'Europa de curses de camions i diferents proves de campionats nacionals, com ara el Campionat d'Espanya de curses de camions, el Campionat d'Espanya de GT, les Mitjet series i l'Open d'Espanya de Resistència i algunes proves local. D'altra banda, el Jarama ha estat seu del Ral·li de la Comunitat de Madrid, puntuable per al Campionat d'Espanya de Ral·lis i en el passat el van fer servir altres proves com ara el Ral·li RACE per a celebrar-hi proves de velocitat.[5]
Traçat
El disseny del circuit va ser sovint criticat a l'època en què acollia Grans Premis. La seva recta principal era massa curta i la major part del traçat constava de revolts tancats i revirats, per la qual cosa avançar era extremadament difícil. Un exemple d'això va ser quan Gilles Villeneuve va defensar amb èxit el seu lideratge durant el Gran Premi d'Espanya de 1981, malgrat tenir al darrere quatre cotxes potencialment més ràpids. El Ferrari 126CK de Villeneuve, tot i que potent i ràpid a la recta, no tenia una aerodinàmica d'efecte terra tan eficient com els seus perseguidors: Jacques Laffite (Ligier-Matra V12), John Watson (McLaren-Ford), Carlos Reutemann (Williams-Ford) i Elio de Angelis (Lotus-Ford) i era més lent als girs, però allà, els rivals no van poder avançar-lo.[6]
El circuit va anar patint diversos canvis al llarg dels anys. El 1980, arran de l'accident de Jacky Ickx i Jackie Oliver al Gran Premi de 1970,[7] se'n va retallar la forquilla de Bugatti i el traçat passà de 3.404 a 3.312 metres.[8] El 1990, l'ampliació de la recta de meta convertí el revolt Nuvolari en un revolt lleu d'esquerres i el revolt Fangio en una forquilla. S'hi afegí una secció entre els revolts Ascari (que passà a ser un revolt enllaçat) i Portago (que es traslladà i convertí en una forquilla). El traçat passà de 3.312 a 3.850 metres i l'amplada de la pista de 8 a 12 metres.
Historial del traçat
Circuit de Gran Premi original (1967–1990)
Circuit de Gran Premi (1991–actualitat)
Diferències entre ambdues configuracions
Homenatges
Els revolts del Jarama que estan dedicats a algun personatge o entitat del món del motor són els següents:
1: Nuvolari, pilot italià de motociclisme i automobilisme, mort el 1953.
2: Fangio, pilot argentí d'automobilisme, cinc vegades campió de Fórmula 1, mort el 1995.
3: Varzi, pilot italià d'automobilisme, mort el 1948.
.jpg)
