El 1935, l'empresari Josep Maria Padró, que ja tenia altres sales d'espectacle a Barcelona amb un grup d'accionistes, va projectar la construcció d'un teatre d'alt nivell que servís com a emblema de l'empresa. Es va triar com a ubicació el Palau Marcet, però la Guerra Civil espanyola va interrompre el projecte. El 1939 es van reprendre les obres,[2] essent inaugurat el 2 d'abril del 1941.[3]
El projecte va ser de Josep Rodríguez i Lloveras, que va enderrocar-ne l'interior i va mantenir la façana original del palau. El local tenia platea i dos pisos amb llotges i butaques, amb una capacitat total de 1.246 seients.[cal citació] Va obrir el 2 d'abril de 1941, amb una gala coreogràfica, El carillón mágico, amb coreografia de Joan Magriñà, que va durar quatre dies i va comptar amb la participació del ballet i l'orquestra del Gran Teatre del Liceu. A continuació, el dia 12, s'hi estrenà Aves y pájaros, obra encarregada a Jacinto Benavente, on el mateix autor va interpretar-ne el pròleg.[3][4]
Fins al 1960 s'hi van fer obres principalment contemporànies, d'autors espanyols i estrangers, com: Un soñador para un pueblo, Colombe, Panorama desde el puente, Diálogo de carmelitas, Las brujas de Salem, El diario de Anna Frank, Té y simpatía, La rosa tatuada, Testigo de cargo, La ratonera, El emperador Jones, Los padres terribles, Muerte de un viajante, etc. Hi van actuar actors reconeguts i companyies com els grups independents Teatro Estudio de J.G. Schoeder, Teatro Club d'Antoni de Senillosa i Padró, Thule o Teatro de Cámara.[cal citació]
També s'hi van fer representacions d'òpera, sarsuela i concerts de música. Així, el 1956 va tenir lloc una temporada d'òpera de cambra amb l'estrena a Espanya d'Amahl and the night visitors de Gian Carlo Menotti i les estrenes a Barcelona de Maria Egiziaca d'Ottorino Respighi i Secchi e Sbrelecchi de Mortari. El 2 de març de 1949, Arthur Honegger hi va dirigir algunes de les seves obres amb l'Orquestra de Cambra de Barcelona. El 1960 el teatre va tancar les seves portes i al mateix edifici es va obrir un cinema, l'actual Cinema Comèdia.[cal citació]
Cine Comèdia (1960-2024)
El 1960 va convertir-se en cinema amb el nom de Cine Comedia. La primera sessió com a cinema es va donar el 19 de novembre, projectant-s'hi la pel·lícula mexicana Un grito en la noche. Va esdevenir un dels principals cinemes d'estrena de la ciutat.[cal citació]
El 5 de juliol de 1983 s'hi va adaptar per a fer-hi tres sales, i el 1995, el febrer, per a fer-ne fins a cinc. En tots dos casos, es va conservar una sala més gran, que avui té 839 butaques. Les altres en tenen 224 una, i 153 les altres tres, sumant-ne un total de 1.670.[5]
↑«Palau Marcet». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
Bibliografia
Permanyer, Lluís «Álbum de fotos». Magazine, 11-12-1988.
