Franz Schubert compongué diversos cicles de cançons. Els seus cicles més coneguts, com Die schöne Müllerin i Winterreise, es basen en poemes independents que tenen un tema i una narrativa comuna. Altres cicles de cançons es basen en extractes consecutius de la mateixa obra literària: "Ave Maria" de Schubert és una part de cicle de cançons basades en extractes d'un mateix poema, en aquest cas de Walter Scott.
Quan els poemes d'un grup de cançons té una connexió comuna, han estat agrupats amb un sol número Deutsch, tot i que no hi hagi una narrativa comuna. La col·lecció és qualificada més com a conjunt de cançons que no pas com a cicle de cançons. Alguns dels cicles de cançons de Schubert contenen tant Lieder (per a veu sola) com parts songs (cançons a veus). Tanmateix, sempre hi ha un acompanyament de piano.
D 93, cicle de cançons Don Gayseros per a veu i piano (1815?):[1][2][3]
Gesänge des Harfners aus "Wilhelm Meister" (Les cançons de l'arpista de Wilhelm Meister), D 478 és un cicle de cançons per a veu i piano, publicat primer el 1822 com a Op. 12. Els textos del cicle provenen de l'obra Wilhelm Meister's Apprenticeship de Goethe.[4]
Arranjaments i versions alternatives dels textos de "Harfenspieler":[5]
D 688, cicle de cançons Vier Canzonen per a veu i piano (1820):[6]
Op. 25 – D 795, Cicle de cançons Die schöne Müllerin per a veu i piano (1823):[7]
D 795, versions alternatives:
Op. 52, Sieben Gesänge aus Walter Scotts "Fräulein am See" (Set cançons de la Dama del Llac de Walter Scott):[8]
Op. posth. 124 – D 857, Dues cançons Zwei Szenen aus dem Schauspiel "Lacrimas" per a veu i piano (1825):[9]
Op. 95 – D 866, cicle de cançons Vier Refrainlieder per a veu i piano (1828?):[10]
Op. 62 – D 877, cicle de cançons Gesänge aus "Wilhelm Meister" (1826):[11] Op. 62 – D 877, cicle de cançons Gesänge aus "Wilhelm Meister" (1826):[11]
D 877, versions alternatives:
Op. 83 – D 902, "Drei Gesänge" per a baix i piano (1827):[12]
Op. 89 – D 911, cicle de cançons Winterreise per a veu i piano (1827):[13]
D 911, versions alternatives:
D 957. No és un cicle de cançons, sinó una col·lecció compilada per l'editor. 13 Lieder nach Gedichten von Rellstab und Heine per a veu i piano, el 1828. El va titular Schwanengesang (El cant del cigne), amb "Die Taubenpost" com la 14a cançó que fou afegida al cicle. Les primeres set cançons del cicle són poemes de Ludwig Rellstab, el els altres sis poemes de Heinrich Heine. "Die Taubenpost" és un poema de Johann Gabriel Seidl, presumiblement la darrera cançó composta de Schubert, va ser afegida al cicle per l'editor.[14]
Auf den wilden Wegen: songs from the Poetisches Tagebuch of Ernst Schulze és la proposta de Johnson Schubert per agrupar deu arranjaments de poemes d'Ernst Schulze, Poetisches Tagebuch, en un cicle de cançons sol:[15][16]