Charles Portal va néixer el 21 de maig de 1893 a Hungerford, Anglaterra, fill d'Edward Robert Portal i de la seva esposa Ellinor Kate. Els Portals tenien orígens hugonots, havent arribat a Anglaterra al segle xvii.[1] Charles Portal, o Peter, com era anomenat, va estudiar al Winchester College i al Christ Church, Oxford, on estudià Dret. Portal volia ser Procurador dels tribunals (igual que ho era el seu pare), però no finalitzà els estudis i s'allistà com a soldat ras el 1914.
Després de la guerra, Portal comandà el 7è esquadró i es concentrà en millorar la cura dels bombardeigs. Tot i els èxits assolits, passà la major part del temps d'entreguerres en posicions d'estat major, en operacions i intel·ligència; i a planificació. El 1934 va ser nomenat comandant de les Forces britàniques a Aden, on intentà controlar les tribus locals mitjançant el poder aeri. El 1935 va ser promogut a comodor de l'aire, i el 1937 a vicemariscal de l'aire, en ser nomenat Director d'Organització del Ministeri de l'Aire.[2] Des d'aquesta posició va ser responsable de diversos plans d'expansió per la RAF, com els del desenvolupament de diversos nous bombarders pesats, com el Stirling o el Halifax.[3] Just abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, se li ordenà establir 30 noves bases aèries a Gran Bretanya.
Segona Guerra Mundial
A inicis de 1939, Portal va ser nomenat Membre de l'Aire a Personal al Consell de l'Aire.[4] Quan esclatà la guerra al setembre va ser ascendit mariscal de l'aire i, a l'abril de 1940, nomenat comandant en cap de la Comandància de Bombarders. Portal advocava per bombardeig estratègic d'una zona contra les àrees industrials alemanyes, en lloc de bombardejar plantes o fàbriques concretes. Donà la primera ordre de bombadejar Berlín el 25 d'agost de 1940. El resultat va ser que Hermann Göring ordenà a la Luftwaffe que bombardegés Londres en lloc dels camps d'aviació britànics, iniciant-se el Blitz. El Primer MinistreChurchill quedà impressionat per l'estratègia de Portal, i aquest va ser fet cavaller al juliol de 1940. Ja en aquesta posició observà com la teoria que "els bombarders sempre s'obren pas" havia quedat desfasada, i que els bombarders llavors disponibles (els Blenheim, els Whitley, els Hampden o els Battle) no eren apropiats per a les missions a la llum del dia; i començà a pensar en la possibilitat de dedicar-se només a bombardejar durant la nit.[5]
A l'octubre de 1940, Portal va ser nomenat Cap de l'Estat Major de l'Aire, amb rang de mariscal en cap de l'aire, veient-se involucrat en la controvèrsia sobre la Gran Ala, que desembocà en el relleu de Hugh Dowding com a cap del Comandament de Caces. Es concentrà en millorar els sistemes de navegació dels bombarders, així com en les ajudes pels bombarders i en l'increment de la potència de les mateixes bombes. L'agost de 1941 va rebre un informe de la relativa ineficàcia dels bombardeigs diürns, davant la qual proposà el bombardeig d'àrea nocturn. Per implementar la seva directiva reemplaçà al cap del comandament de bombarders, mariscal en cap Richard Peirse per Arthur Harris.
La Conferència de Ialta. Portal està dret, darrere de Churchill.
Portal acompanya a Churchill a totes les conferències, causant una bona impressió als estatunidencs. El gener de 1943, a la Conferència de Casablanca, els Caps d'Estat Major Combinats el triaren per coordinar els bombarders britànics i estatunidencs en una ofensiva de bombardeigs conjunta sobre Alemanya. Si bé durant l'Operació Overlord les forces van ser traspassades al General Dwight D. Eisenhower, Portal seguí advocant pel bombardeig d'àrea de les ciutats alemanyes en lloc del bombardeig d'objectius específics tan bon punt tornaren al seu control.
Al juny de 1944, Portal va ser promogut a mariscal de la Reial Força Aèria, i al febrer de 1945 va ser un dels més alts comandants presents a la Conferència de Ialta. A inicis de 1944, l'opinió de Portal sobre el bombardeig estratègic canvia, i pensà que potser els bombarders haurien de tenir un paper més auxiliar en l'ofensiva aliada. El mariscal Harris es mostrà en contra, fent que Portal es fes enrere. Al març de 1945, Churchill donà l'ordre final per aturar el bombardeig d'àrea, després de la tempesta de foc creada a Dresden poques setmanes abans. Churchill, a més, es distancià del bombardeig, escrivint que la destrucció de Dresden resta com un llast contra la conducta del bombardeig aliat.
Postguerra
El 1945, després del final de la guerra, Portal es retirà de la RAF, i a l'agost va ser fet Baró Portal de Hungerford, de Hungerford, al comtat de Berks, i un any després, Vescomte Portal de Hungerford. Entre 1946 i 1951 va ser Controlador de Producció de l'Energia Atòmica. Després es retirà a l'empresa privada.
Va morir el 22 d'abril de 1971, amb 77 anys.
Portal representà hàbilment a la RAF al màxim nivell, a més de ser un dels pocs homes capaços de discutir amb Churchill. Era capaç d'oferir argumentacions raonades, recolzades pels fets (i si era necessari, aprofitant cites del mateix Churchill), per negar-se a les peticions cada cop més capricioses de Churchill: només dues setmanes després del seu nomenament, Churchill li insistia que la quantitat de bombes llançades sobre Alemanya era ridícula, davant la qual cosa Portal afirmà que no podia fer res sense tripulacions entrenades, i que durant la batalla d'Anglaterra, molts tripulants de bombarders havien estat traslladats a les unitats de caces.
El balanç de Portal és que la seva determinació i integritat, així com el seu profund coneixement del seu servei el van fer un excel·lent Cap de l'Estat Major de l'Aire.
Probert, H. High Commanders of the Royal Air Force. London: HMSO, 1991. ISBN 0-11-772635-4.
Richards, Denis. Portal of Hungerford : The Life of Marshal of the Royal Air Force, Viscount Portal of Hungerford, KG, GCB, OM, DSO, MC. London: Heinemann, 1978. ISBN 0-434-62825-5.
.svg){kind=small}
