El càrrec va ser establert amb la formació de la RAF el 1918, i el seu primer ocupant, el Mariscal de la Reial Força Aèria Sir Hugh Trenchard, va ser clau en l'establiment de la RAF com un servei separat. Després del retir de Lord Trenchard el 1929, els seus successors van haver de lluitar pel manteniment de la RAF con un servei separat de la Royal Navy i de l'Exèrcit, però els fonaments de Trenchard es demostraren sòlids.
A l'esclat de la Segona Guerra Mundial el 1939, el llavors ocupant del càrrec, Mariscal en Cap de l'Aire Sir Cyril Newall, tenia un servei que havia quedat endarrerit de les ràpides expansions dels programes de rearmament britànics de finals dels 30. Newall donà pas el 1940 al Mariscal en Cap de l'Aire Sir Charles Portal, que encapçalà el servei durant la resta de la guerra. Portal va ser un defensor a ultrança de la RAF, així com un administrador i estrateg extremadament hàbil.
Durant la postguerra, la RAF va reorientar-se els papers duals de defendre l'Imperi Britànic que s'estava desmembrant, i la possibilitat d'haver de lluitar contra la Unió Soviètica en una guerra entre el Pacte de Varsòvia contra l'OTAN sobre Alemanya i la Gran Bretanya. Els Caps de l'Estat Major de l'Aire d'aquells moments han haver a més de lluitar una batalla constant per mantenir viva la indústria aeronàutica britànica.