La ceràmica de retícula brunyida és la denominació d'un tipus de ceràmica del primer període tartessi (bronze final al sud de la península Ibèrica), caracteritzada pels motius decoratius reticulars i la superfície lluent. És simultània a la “ceràmica de tipus Carambolo”, associada al tresor del Carambolo).[1][2] Perllonga la seua cronologia fins al segle vii aC, ja en el període orientalitzant.
En tots dos tipus predominen els temes geomètrics, per la qual cosa s'ha proposat d'associar-los al període geomètric grec.[3]