PROFILBARU.COM

Abdomen que mostra les marques del duodè, pàncrees i ronyons

La cavitat abdominal, en llatí: cavitas abdominis, és la cavitat més gran del cos humà,^[1] i en molts animals, i sosté la major part de les vísceres. Es troba a continuació per sota de la cavitat toràcica, i per sobre de la cavitat pelviana. El seu "sostre" en forma de volta és el diafragma toràcic (un full prim de múscul sota dels pulmons), i el seu sòl obliqu és l'entrada pelviana (l'obertura superior de la pelvis). Forma part de la cavitat abdominopelviana.^[2] Està molt ben comunicada amb la cavitat pleural (toràcica).

Estructura

Òrgans

Els òrgans de la cavitat abdominal inclouen l'estòmac, fetge, vesícula biliar, melsa, pàncrees, intestí prim, ronyons, intestí gros, i glàndula suprarenal.^[1]

Peritoneu

La cavitat abdominal està folrada amb una membrana protectora que s'anomena peritoneu. La paret interior està coberta pel peritoneu parietal. Els ronyons es troben a la cavitat abdominal darrere del peritoneu, al retroperitoneu. Les vísceres també estan cobertes per peritoneu visceral.

Significació clínica

Ascites

Quan el fluid s'acumula a la cavitat abdominal es diu ascites. Això en general no es nota fins que s'ha recollit suficient fluid per a distendre l'abdomen. L'acumulació de líquid farà pressió sobre les vísceres, les venes i la cavitat toràcica. El tractament està dirigit a la causa de l'acumulació de líquid.^[1]

Inflamació

La peritonitis és un altre trastorn que normalment acompanya els processos inflamatoris. Pot ser causat per dany en un òrgan.

Vegeu també

Celoma

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 «Abdominal cavity». A: Encyclopedia Britannica. I: A-Ak – Bayes. 15a ed.. Chicago, IL: Encyclopedia Britannica, Inc., 2010, p. 19–20. ISBN 978-1-59339-837-8.
↑ Wingerd, Bruce. The Human Body: Concepts of Anatomy and Physiology. Fort Worth: Saunders College Publishing, 1994, p. 11–12. ISBN 0-03-055507-8.