Catalunya Sí que es Pot (acrònim CSQP) fou una coalició d'esquerres integrada per Iniciativa per Catalunya Verds, Esquerra Unida i Alternativa, Podem i Equo.[1] Es va formar el juliol de 2015 a imatge de la fórmula de Barcelona en Comú per a la ciutat de Barcelona, amb l'objectiu de presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 i les eleccions generals espanyoles de 2015.[2][3][4]
Arran dels bons resultats de diverses coalicions d'esquerres a les eleccions municipals del maig de 2015, i especialment després de la victòria de Barcelona en Comú a l'Ajuntament de Barcelona, es va plantejar la possibilitat de repetir la fórmula en les eleccions al Parlament de Catalunya, programades per al setembre del mateix any. El primer nom que es va teoritzar fou «Catalunya en Comú».[5] Poc després algunes enquestes van vaticinar que una hipotètica «Catalunya en Comú» disputaria la victòria al sector més sobiranista, amb una forquilla de vots estimada que els atorgaria entre 30 i 31 escons, sempre segons l'enquesta.[6]
Els partits van proposar els seus candidats per encapçalar la coalició —Joan Coscubiela per ICV, Albano Dante Fachin per Podem i Teresa Forcades per Procés Constituent—, però cap no va comptar amb el consens de la resta de membres.[7][8][9]
A finals de juny de 2015, la cúpula d'Iniciativa es va reunir amb Pablo Iglesias i el seu equip a Barcelona, on van acordar la possibilitat de presentar un candidat "nou" a les eleccions.[10] Un altre possible nom que es va plantejar fou Ara Catalunya.[11] El nom finalment escollit fou «Catalunya Sí que es Pot», al·ludint al Sí que es pot fet servir pels moviments socials.
El 19 de juliol de 2015 es va presentar el preacord de confluència a la Fabra i Coats de la ciutat de Barcelona, amb Iniciativa per Catalunya, Esquerra Unida i Alternativa i Podem. Durant l'acte, l'organització va rebre el suport de l'escriptora Najat El Hachmi i del periodista Antonio Franco.[12] En la seva presentació es va criticar la llista unitària, titllant-la com a llista de Mas, i es van presentar com una coalició oberta a properes incorporacions.
Després d'una reunió entre Joan Herrera i Pablo Iglesias, es va fer públic que es repetiria la coalició ICV-Podem a les eleccions generals espanyoles de 2015; i que el grup resultant, encara sense marca oficial però directament relacionat amb Catalunya Sí que es pot, tindria grup propi al Congrés dels Diputats.[13] El 23 de juliol de 2015 es va fer públic que Lluís Rabell encapçalaria la llista per Barcelona.
El 25 de juliol, Procés Constituent va refusar incorporar-se a la coalició.[14] Per altra banda, l'assemblea d'Equo Catalunya el 28 de juliol, en una votació en línia, va decidir incorporar-se a aquesta candidatura.[15]
Van triar el Casinet d'Hostafrancs com l'espai on van donar el tret de sortida a la seva campanya electoral per a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015. Dies abans, Pablo Iglesias, en un acte del partit, va "demanar el vot d'aquells que no s'avergonyeixen de tenir pares andalusos o extremenys". Aquesta frase li va valer la crítica de la resta de partits, que el van acusar d'etnicista i lerrouxista. El partit va presentar una campanya basada en la crítica a Artur Mas, amb l'objectiu de comparar-lo amb Mariano Rajoy com a vinculat a la corrupció i a les retallades, per consolidar-se com a segon partit i lluitant amb Ciutadans pels votants no sobiranistes.
En el seu inici de campanya, es va informar que Podemos tindria un paper molt rellevant. Més enllà de la frase I tant que PODEM encastada dins del seu cartell electoral amb la tipografia de Podemos, es va fer públic que tant Íñigo Errejón com Pablo Iglesias hi participarien activament.[16]
La coalició va treure 11 diputats al Parlament de Catalunya.[17] Dels 11 diputats electes, 4 eren militants d'Iniciativa per Catalunya Verds, 4 de Podem, 1 d'Esquerra Unida i Alternativa i 2 eren independents. Rabell va assumir-ho com una derrota argumentant la polarització entre el Sí i el No (a la independència de Catalunya) que havia tingut la campanya electoral. El partit havia intentat defugir la qüestió nacional durant la campanya i centrar el seu discurs en una proposta social i en una forta crítica a la gestió d'Artur Mas. El partit havia aparegut com a segona força possible a les primeres enquestes, però una campanya polaritzada i un candidat poc conegut no van permetre aconseguir els resultats esperats. Pablo Iglesias va declarar, en comentar els resultats, que volia ser el primer president del govern espanyol que escoltés els catalans.[18]
El manifest fundacional d'aquesta plataforma alternativa a Mas advocava per una República catalana que, no obstant això, veu compatible tant amb l'horitzó independentista com amb un de federalista o confederalista. La coalició presentà un programa de marcat perfil social, amb unes línies bàsiques d'actuació centrades en la creació d'un Pla de Rescat Ciutadà per a actuar contra les desigualtats socials, la realització d'una auditoria ciutadana en relació amb deute de la Generalitat de Catalunya, la nacionalització d'aquells serveis públics executats pel sector privat, promoure una educació de qualitat en una societat igualitària i sense corrupció, i en un país solidari.[19]
El 24 de juliol de 2015 es va fer públic que Lluís Rabell encapçalaria la llista a la circumscripció de Barcelona, seguit de Jéssica Albiach (Podem) i Joan Coscubiela (ICV), que actuarà de portaveu de la candidatura.[20] Dins de la coalició apareixen o s'han proposat diverses personalitats destacades, ja sigui per la seva trajectòria política o per altres motius.
En la llista presentada per a les eleccions del 27 de setembre hi apareixien:[21][22]
Tancaven la llista per Barcelona Vicenç Navarro, economista i catedràtic de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra, i Marina Subirats, exregidora del PSC a l'Ajuntament de Barcelona i catedràtica emèrita del departament de Sociologia de la UAB.[35] Finalment, però, alguns dels noms que s'havien especulat com Teresa Forcades, Jordi Bonet Martí, Xavier Domènech Sampere, Itziar González, Gemma Ubasart, Esther Vivas, Gerardo Pisarello, entre d'altres, no van acabar a la llista final, en part perquè Procés Constituent es va desvincular de Catalunya sí que es Pot.[36]
El 16 de juliol de 2015, el mateix dia que es va donar a conèixer el nom oficial de la candidatura, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca a Catalunya va criticar,[37] a través d'un comunicat, l'ús «partidista» que s'estava fent des de la coalició de partits d'esquerres del lema habitual de la plataforma «Sí que es pot»; en el comunicat reafirmaven que la PAH era apartidista, de consciència col·lectiva i política, i que no tenia cap vinculació amb aquesta candidatura. Que no estaven subjectes al control ni als interessos de cap partit, i que volien preservar la potència de tenir dins de l'organització persones diverses i de diferents sensibilitats, vinculades a diferents organitzacions polítiques, ja que creien que això era clau en la seva expansió i l'èxit del moviment.[38]