La caserna de bombers de l'Eixample, anteriorment anomenada quarter Central,[1] estava situada al xamfrà dels carrers de Casanova i de Provença de Barcelona, entre l'hospital Clínic i el mercat del Ninot.[2] Va ser el parc principal de Bombers de Barcelona entre el 1932 i el 2010.
Construïda en uns solars propietat del municipi i projectada per l'enginyer industrial Emilio Gutiérrez, que havia estat el cap de bombers fins a l'any anterior, quan es va proclamar la II República, aquesta caserna substituïa la del parc de la Ciutadella i es va entregar als bombers el 8 d'octubre de 1932. La nova ubicació va fer necessari canviar el número de telèfon d'avís als bombers, que havia estat el 12345, per al 79000.[3]
Dins de la caserna hi havia els habitatges del cap i sots-cap de bombers. Així, hi van viure en Josep Maria Jordan i Poyatos i Josep Sabadell i Mercadé, i a les seves jubilacions, Josep Maria Jordan i Casaseca, i Jordi Teixidó. A principis dels anys 1970 es va construir un edifici d'habitatges de 9 plantes a la banda del carrer de Villarroel, del que Bombers aprofità només les plantes baixes com a magatzems i oficines.[3] El 1975 es va construir un pavelló poliesportiu al terrat de l'edifici, on els bombers, que fins aleshores havien utilitzat el pati, a més de fer gimnàstica, podien jugar a voleibol.[4]
Als jardins del xamfrà dels carrers de Provença i de Villarroel s'hi va col·locar el monument al bomber, obra de l'escultor Sebastià Badia i Cerdà.[5]
El gener de 2010, un acord entre l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona per a construir-hi la nova seu d'urgències de l'Hospital Clínic va motivar-ne el trasllat al nou parc provisional de l'Eixample, al parc de Joan Miró.[6] Tanmateix, aquest projecte encara no s'ha dut a terme.[7]
El dissabte 16 de gener s'hi va fer una festa de comiat, amb un partit de voleibol, geganters, cantada d’havaneres i un espectacle pirotècnic.[8] El 13 de maig de 2010 es va iniciar l'enderroc de l'edifici, en un acte presidit per la consellera de Salut Marina Geli.[9]