La Casa Borràs era un conjunt arquitectònic situat als carrers dels Escudellers i dels Còdols de Barcelona, actualment desaparegut.
Història
El 1744, Francesc Antoni de Borràs i Roger de Llúria (1692-1753)[1] va adquirir una propietat al carrer dels Escudellers i dels Còdols a la seva sogra Maria Antònia de Reard i Guitard,[2][3] ampliada el 1755 per la seva vídua Manuela de Magarola i de Reard (1708-1788)[4] amb una finca contigua al carrer dels Escudellers.[5]
El 1785, l'hereu Albert de Borràs de Llúria i de Magarola (1740-1798), marquès consort de la Bàrcena,[6] va demanar permís per a fer quadrades dues portes de botiga a la seva casa del carrer dels Còdols,[7] i novament el 1787 per a reconstruir-ne la façana, que amenaçava ruïna.[8]
La casa i el títol foren heretats pel seu fill Ramon de Borràs de Llúria i Sánchez de la Bárcena (1762-1822),[9] que el 1800 va demanar permís per a remuntar-hi un pis i obrir-hi finestres i balcons,[10] i novament el 1819 per a renovar-ne els guardarrodes.[11] Fou succeït pel seu germà Manuel (1771-1850),[12] que el 1825 va demanar permís per a obrir un balcó a la cantonada per al seu despatx d'intendent de la policia,[13] i també eixamplar la porta principal.[14]
Després de la mort del seu pare, el nou marquès Manuel de Borràs de Llúria i Angosto (1803-1862)[15] va entaular un litigi amb la seva madrastra Laura Viudes (o Viudez) i Gardoqui,[16][17][18] filla del marquès de Ríoflorido i germana de Josep Adrià Viudes i Gardoqui.[19][20] Per altra banda, Joan Maria d'Oliveres i d'Estanyol (1787-1879),[21]marquès de la Quadra, va iniciar un altre litigi contra la marquesa vídua i els hereus del marquès difunt per impagament del censal de 1.000 lliures anuals de capital i pensió anual de 30, instituït el 1790 per Albert de Borràs a favor de Lluís de Carbonell i de Ferràs.[22][23][24][25][26]
Segons la partició judicial de la herència feta el 1861, Manuel de Borràs de Llúria i els fills de la seva difunta germana Dolors:[27] Josep, Adelaida, Antònia, Àngela i Marianna Ortiz i de Borràs, es repartiren per meitats la finca de Barcelona, mentre que la seva germana Matilde de Borràs de Llúria i Viudes (futura marquesa) es quedà amb la finca d'Alella. A principis de l'any següent, i per a pagar diversos deutes, aquells vengueren la propietat al banquer Evarist Arnús (que era un dels creditors) i al paleta Manuel Codina,[28] que l'enderrocaren per a construir-hi el Passatge del Rellotge.
↑AHPB, notari Josep Falp, manual 1.234/18, f. 320-321, 30-6-1862. Carta de pagament atorgada per Josep Maria d'Oliveres, marquès de la Quadra, a Manuel de Borràs de Llúria i Angosto, Matilde de Borràs i de Viudes, i els germans Josep Manuel, Adelaida, Maria Antònia, Àngela i Marianna Ortiz i de Borràs, per la quantitat de 2.880 rals pel pagament de 34 pensions del censal de capital 1.000 lliures i pensió de 30, creat per Albert de Borràs i de Magarola, marquès consort de la Bàrcena, a favor de Lluís de Carbonell, marquès de la Quadra.
