Ja al segle xviii, la seva besneta Josepa de Magarola i d'Amigant[7] es va casar amb José Sánchez de la Bárcena, marqués de la Bárcena,[1] per la qual cosa la masia va prendre el nom d'aquesta família.[6] El 1863, l'aleshores marquesa, Matilde de Borràs de Llúria i Viudes,[8] es va veure obligada a vendre la finca a Francesc Capdevila. La seva hereva fou Montserrat Capdevila, casada amb Ignasi Lamarca, que restabliren l'antiga denominació de la casa.[6]
El 1969, la finca va ser adquirida per uns promotors immobiliaris, però en virtut de l'aprofitament mig fixat per la Llei del sòl, la van cedir a l'Ajuntament d'Alella, que la convertí en un museu,[6] que va tancar les portes el mes de desembre del 2004. La seva col·lecció permanent recollia el patrimoni local, tant històric com etnològic, i gran part de l'exposició provenia de col·leccions privades.[cal citació]
A causa de l'íntima relació del municipi amb el vi, la masia també va esdevenir Casal del Vi d'Alella,[cal citació] i s'hi va plantar una vinya amb les varietats de ceps més representatives de la Denominació d'Origen Alella.[6]
Descripció
Està situada a una de les zones més altes de la Riera de Coma Clara. De planta rectangular, té planta baixa, dos pisos i golfes a una banda, i un pis més a l'altra, degut al fort desnivell del terreny al que se situa, i coberta amb una teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana.[1] Sembla que les obertures han estat retocades, però es conserva la portada de mig puntadovellada.[1]
Hi destaca especialment la torre de planta quadrada adossada a la banda sud-oest de la construcció, declarada bé cultural d'interès nacional. Consta de planta baixa i dos pisos i terrat pla, coronada per merlets esglaonats. Està alineada al pla de la façana principal, a la qual s'obre una arcada a la planta baixa i un balcó al primer pis,[9] que conté la capella de la casa.[1]
De la mateixa manera, cal destacar la planta soterrània amb un celler amb grans arcades.[1]
↑ 1,01,11,21,31,41,51,6«Can Magarola». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑ 3,03,13,2«Can Magarola». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
↑«Torre de Can Magarola». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
«Can Magarola». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.