La casa-fàbrica Lloberas és un edifici situat als carrers de la Riereta i de l'Aurora del Raval de Barcelona, parcialment catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C)[1] arran de la Modificació del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Històric-Artístic al Districte de Ciutat Vella, per a incorporar el Patrimoni Industrial del Raval (2018).[2]
Història
El 1841, el fabricant de teixits de cotó Francesc Lloberas i Gelpí (1786-1853)[3] va obtenir del pagès de Badalona Josep Suñol i Cuadras i la seva esposa Teresa Capdevila i Pahisa l'establiment emfitèutic d'un terreny al carrer de la Riereta i al nou de l'Aurora,[4] on faria construir una casa-fàbrica sota la direcció de l'arquitecte Joan Vilà i Geliu i amb la participació del fuster Francesc Bordas, el manyà Manuel Perdigó, el vidrier Francesc Fatjó, el pintor Josep Ribó i el fonedor de ferroValentí Esparó, que s'encarregà del subministrament de 24 columnes (6 per planta) de ferro colat.[5][6] Un cop acabada, la va llogar al fabricant de filats de cotó Francesc d'Assís Jordà i Molleras (1791-1861)[7][8] i al seu fill Francesc de Paula Jordà i Planagomà (1816-1860), també fabricant,[9][10] que el 1855 es casaria amb Josepa Lloberas i Vidal (1825-1907), filla de Francesc i la seva esposa Francesca Vidal i Escaitx (1782-1870).[11] El 1843, Francesc Jordà pare hi va fer instal·lar una màquina de vapor de 10 CV.[12][6]
Com d'altres propietaris de fàbriques, Lloberas va haver de sotmetre's a l'edicte del 10 d'abril del 1846 per a legalitzar-ne la força motriu, presentant uns plànols signats pel mestre d'obres Joan Soler i Cortina.[6][2] Segons les «Estadístiques» del 1850, la fàbrica era ocupada per dos industrials del ram de la filatura: Llorenç Padró amb 7 CV, 2.400 fusos de mule-jennies i 60 operaris, i el ja esmentat Jordà,[13][14] amb 15 CV, 2.160 fusos de mule-jennies i 62 operaris.[6]
El 1855, Manuel Perdigó, propietari de la finca veïna del núm. 14 del carrer de l'Aurora, va presentar una denúncia a causa de les vibracions produïdes en el seu edifici per la màquina de vapor de Jordà. Després d’un dictamen dels arquitectes Antoni Rovira i Trias i Elies Rogent, se'n va ordenar la suspensió.[6][15][2]
L'any 1873, el fabricant de cintes Francesc Palà va sol·licitar permís per a la substitució de la força motriu per dues calderes de vapor de 12 CV, segons els plànols de l'enginyer Francesc Pucurull.[16][6]
A finals del segle xix hi havia la fàbrica de trenyines de jute per a espardenyes de Llaudet i Cia,[17] i a començaments del segle xx hi havia al segon pis la fàbrica de pianos de Priu, Mallart i Cia,[18][19] que el 1906 va patir un incendi.[20]
El 2015, l'antiga «quadra» del carrer de l'Aurora fou segregada de la finca per a construir-hi una promoció d'habitatges, que manté la façana original però no està catalogada.[2][6]
