Casa-fàbrica Jordà

Infotaula edifici Casa-fàbrica Jordà
Dades
Tipus	Edifici residencial i edifici industrial
Característiques
Estat d'ús	enderrocat o destruït
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	el Raval (Barcelonès)
Localització	Arc del Teatre, 47, Migdia, 4 i Cid, 2
41° 22′ 35″ N, 2° 10′ 26″ E
Activitat
Propietat de	Antoni Jordà i Santandreu

Quarteró núm. 83 de Garriga i Roca (c. 1860)

La casa-fàbrica Jordà era un conjunt d'edificis situats als carrers de l'Arc del Teatre, Migdia i del Cid del Raval de Barcelona, actualment desapareguts.

Història

El juliol del 1839, Joan Carabent i Bacó va establir en emfiteusi una part del seu hort als nous carrers del Migdia i del Cid al comerciant Antoni Jordà i Santandreu (1795-1864),^[1] on aquest faria construir un molí fariner^[2] mogut per una màquina de vapor de 12 CV de la casa Hall de Dartford (Anglaterra).^[3] L'abril del 1840, Jordà va adquirir en emfiteusi al mateix Carabent la casa núm. 23 (antic) del carrer de Trentaclaus (actualment Arc del Teatre),^[4] i el maig va demanar permis per a reedificar-la amb planta baixa, entresol i tres pisos, segons el projecte del mestre d'obres Pere Calçada.^[5] El juny del mateix any, va adquirir en emfiteusi a Teresa Ràfuls, vídua del fuster Pau Soley i Boter, i al seu fill Josep Soley i Ràfuls, ferrer, la del núm. 22 (antic),^[6] i va demanar permís per a reedificar-la,^[7] segons el projecte del mateix autor.^[8] Finalment, el mes d'octubre va adquirir al fuster Joan Sistach i Solà la del núm. 24 (antic),^[9] i el novembre va demanar permís per a reedificar-la, també segons el projecte de Calçada.^[10]

El 27 de novembre del 1846, la fàbrica de filats i teixits de cotó d'Antoni Jordà i Cia^[11] fou incendiada per un grup d'obrers antimaquinistes.^[12] El 1848, Andreu Mas (casat amb Eulàlia Jordà i Gelabert, neboda d'Antoni)^[13] es va associar amb l'enginyer mecànic Michel de Bergue^[14] i el fabricant Joan Mas i Esteve sota la raó social Mas, de Bergue i Cia, amb un capital de 25.000 duros.^[15] Antoni Jordà els va llogar la casa-fàbrica per 8 anys, a raó de 10.000 duros anuals.^[16] El 14 de juliol del 1854, durant el conflicte de les selfactines, la fàbrica va ser assaltada i algunes màquines en foren destruïdes.^[12] El 1857, els nous llogaters eren els germans Joan i Josep Mas i Esteve, que formaren la societat Mas Germans,^[17][18] i el 1861, el lloguer es va prorrogar per cinc anys més.^[19]

El setembre del 1864 van morir tres membres de la família, incloent l'Antoni Jordà mateix, en circumstàncies que apunten a una intoxicació.^[13] El 1867, la vídua Francesca Vilarasau i Riu,^[20] hereva dels béns del seu marit, va acordar la venda dels utensilis de la fàbrica als germans Mas.^[21] El 1883, els seus marmessors van posar la casa-fàbrica en subhasta,^[22] adquirida per la societat Coma, Ciuró i Clavell, que va pagar 100.000 pessetes pels edificis i la màquina de vapor i 25.000 per la maquinària.^[23]

El 1893, la societat es va reconstituir com a Coma, Clivillés i Clavell amb l'entrada de la segona generació a la gerència (Joan Coma i Cros, Narcís Clivillés i Clavell i Santiago Clavell i Planas).^[24][25][26] A la mort dels socis Joan Coma i Xipell (†1896)^[27] i Jaume Clavell i Isern (†1895),^[28] la casa del carrer de l'Arc del Teatre va passar a mans de llurs vídues Lluïsa Cros i Emília Cazes, respectivament.^[29] El 1898, Narcís Clivillés va demanar permís per a reformar la fàbrica dels carrers del Cid i Migdia, enderrocant els pisos superiors i deixant-ne només els baixos, segons el projecte de l'arquitecte Josep Majó i Ribas.^[29]

El 1946, l'Ajuntament de Barcelona va expropiar la propietat,^[30] i els edificis serien enderrocats a la dècada del 1950 per a la construcció del Centre Quirúrgic d'Urgència Peracamps.^[31]

Vegeu també

• Passatge de la Pau

Referències

1. AHPB, notari Josep Dardé, manual 1.231/10 (1a part), f. 134v-138, 06-7-1839.
2. Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 64. 
3. Raveux, 2005a, p. 180.
4. AHPB, notari Josep Dardé, manual 1.231/10 (2a part), f. 87-90, 28-04-1840.
5. AHCB, C.XIV Obreria C-134, 08-05-1840.
6. AHPB, notari Josep Dardé, manual 1.231/10 (2a part), f. 133-135, 05-06-1840.
7. AHCB, C.XIV Obreria C-134, 02-06-1840.
8. Guía general de Barcelona, 1849, p. 384. 
9. AHPB, notari Josep Dardé, manual 1.231/10 (2a part), f. 216v-217v, 31-10-1840.
10. AHCB, C-XIV Obreria C-135, 26-11-1840.
11. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 175, 312. 
12. «Mapa d'accions luddites a Barcelona (Rabal, Gràcia...)». Negre i verd (blog), 15-03-2018.
13. Coll, Isabel; Macías, Juanjo «La figura jacent en l'obra funerària dels Vallmitjana». Els Vallmitjana i l'escultura moderna a Catalunya. Edicions de la Universitat de Barcelona, 2020, pàg. 292.
14. Raveux, 2005b, p. 271.
15. AHPB, notari Joan Prats, manual 1.216/53 (2a part), f. 5-7v, 11-07-1848.
16. AHPB, notari Joan Prats, manual 1.216/53 (2a part), f. 9-12, 11-07-1848.
17. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 138, 141, 246. 
18. AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, 01-03-1857.
19. AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, manual 1.327/27, f. 302-307v, 14-12-1861.
20. Roca Martín, María L. «Antonio Jordá Santandreu». geneanet.
21. AHPB, notari Ferran Ferran, manual 1.312/44, 20-03-1867.
22. Diario de Barcelona, 04-02-1883, p. 1572. 
23. Oliva i Ricós, 1999, p. 490.
24. Oliva i Ricós, 1999, p. 485.
25. Cabana, 1992.
26. Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1906, p. 1148. 
27. La Publicidad. Eco de la industria y del comercio, diario de anuncios, avisos y noticias, 2-2-1896, p. 1. 
28. La Publicidad. Eco de la industria y del comercio, diario de anuncios, avisos y noticias, 13-4-1895, p. 1. 
29. «Narciso Clivillés. Cid 2 i Mediona (4). Enderrocar fàbrica de quatre pisos deixant els baixos». Q127 Foment 1818 Z. AMCB, 16-05-1898.
30. Gaceta municipal de Barcelona, 04-02-1946, p. 68. 
31. «García Morato (actual avinguda Drassanes 13-15, Arc del Teatre 41-51, Peracamps 1-5, Cid 2-8 i Jardins de Dolors Aleu). Construcció del Centre Quirurgic d'Urgència (actual Centre de Salut Peracamps) en el solar limitat pels carrers Arc del Teatre, Perecamps, Cid i Garcia Morato». Q118 Gestió urbanística 4901. AMCB, 19-02-1954.

Bibliografia

• Cabana, Francesc «De Coma, Ciuró i Clavell a Joan Coma i Cros, a Salt». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
• Oliva i Ricós, Benet. Els orígens de la primera industrialització del rerepaís. Un cas emblemàtic: Vilassar i el capital comercial barceloní (1828-1875), 1999 (Premi Iluro 1998). 
• Ovilio y Otero, Manuel. «Biografía de don Antonio Jordá y Santandreu, diputado a Cortes». A: Historia de las Cortes de España y biografías de todos los diputados y senadores mas notables contemporaneos. II. Madrid: Imprenta y establecimiento de grabado de D. Baltasar González, 1847, p. 199-214. 
• Raveux, Olivier «Los fabricantes de algodón de Barcelona (1833-1844). Estrategias empresariales en la modernización de un distrito industrial». Revista de Historia Industrial, 28, 2005, pàg. 157-185.
• Raveux, Olivier «Equiper l'industrie catalane au début de la révolution industrielle. L'exemple des machines à vapeur (1833-1850)» (en francès). Estudis històrics i documents dels Arxius de Protocols, 23, 2005, pàg. 243-278.

Enllaços externs

• «25. Arc capella Jordà Vilarasau_ Departament 2, arc-capella IV». Ruta Cultural un Passeig pel Cementiri de Poblenou. Cementiris de Barcelona.