De traçat rectilini, trenca amb els carrers medievals que l'envolta. Dissenyat el 1869 pels arquitectes Sorní i Mercade, té una amplària de setze metres. Fou una de les reformes urbanes més significants de la València del segle xix, i necessità l'enderroc de moltes cases i convents, com els de Santa Tecla i Sant Cristòfol, i trigà uns trenta anys a acabar-se. Les cases, d'estil eclèctic, foren habitades per la burgesia fins a la darreria del segle xx, quan la majoria han passat a convertir-se en oficines.
Elements importants
El carrer de la Pau és un dels carrers més prestigiosos de la ciutat; agrupa un gran nombre de cases i palaus modernistes de gran interès arquitectònic. Marca el límit sud del barri de la Xerea i l'antic call de València, centrat al carrer adjacent de Lluís Vives. El 9 d'octubre, Diada Nacional valenciana, transcorre la processó de la Senyera coronada pel carrer de la Pau, i a través d'aquest accedeix a la plaça d'Alfons el Magnànim, on termina (vegeu Nou d'Octubre).
