La via pren el seu nom pel port de València, destí final de l'avinguda des del centre de la ciutat, encara que als seus primers anys des del 1802 era coneguda com el "Camí Nou del Grau". Durant el curt període de la segona república va ser coneguda com a Avinguda de Lenin.
Història
L'antic camí que unia la ciutat amb el Grau tenia un recorregut sinuós on destacava una creu coberta a mitjan camí, tal com es pot observar en diverses imatges de la ciutat i voltants, com una del dibuixant flamenc Anton van der Wyngaerde del 1563. Aquest camí ocasionava nombroses despeses per a la seua conservació a la ciutat i s'inundava freqüentment, per això la ciutat encarregà un estudi (Projecte del nou Camí del Grau) el 27 de març de 1787 a la Reial Acadèmia de Sant Carles.[2] L'Acadèmia va aprovar el projecte en sessió del 3 d'abril de 1787 i s'envià a l'Ajuntament el 7 d'agost del mateix any.
L'encarregat del projecte fou Vicent Gascó (1734-1802), en col·laboració amb altres arquitectes acadèmics com Antoni Gilabert, Joan Baptista Mínguez i Joaquim Martínez.[2] El nou vial tenia un traçat rectilini i anava des de l'ara desaparegut Convent de Sant Joan de Ribera[3] fins a la porta del Grau, amb tres places circulars (als exterems i al centre) on se situaven seients per al descans. Tenia 75 pams d'amplada, dues voreres de 15 pams d'ample també amb seients, a més estava elevat amb fossats als laterals per recollir l'aigua de pluja.[4] El recorregut del camí unia l'Ermita de la Soletat, al final de l'Albereda, fins al Grau i hi podien transitar tres carros a la vegada en la mateixa direcció.
Així doncs, l'avinguda del Port té el seu origen en el "Camí Nou del Grau" o simplement Camí del Grau, inaugurat el 1802 amb motiu de la visita del rei Carles IV d'Espanya, per canalitzar el trànsit dels caminsFondo i Vell del Grau, i així revitalitzar el port.[1][5] El nou camí del Grau era un exemple clar de passeig il·lustrat. Els autors contemporanis van lloar tant el seu valor estratègic com la racionalitat del seu traçat.[1] Al voltant d'aquesta artèria, que esdevingué l'eix principal entre la ciutat i el port, creixia ràpidament una sèrie de magatzems, tallers i més tard, factories, aprofitant la naturalesa de l'avinguda com a lloc de pas obligatori.
el [camino] que dirige á Valencia es una recta y magnífica alameda de 1/2 leg[ua] de estension, con hermosos andenes á ambos lados, á los que una doble hilera de elevados chopos preserva de los ardientes rayos del sol, formando con sus ramages un espeso y continuado toldo sobre el camino del centro, destinado para carruages; su estado es escelente [...]
A la fi del segle xix era una de les vies més transitades de la ciutat, especialment durant l'estiu, quan gent de totes les classes socials es dirigia a Vilanova del Grau (poble originari de l'actual Grau) o al Poble Nou de la Mar (poble originari del Cabanyal) per tal de recrear-se.[7]
L'any 1914 es va inaugurar a l'extrem oriental de l'avinguda l'Estació Marítima de València, famosa per la seua torre del rellotge i que és coneguda com l'"Edifici del Rellotge". Ha estat l'emblema del port durant tot el segle xx i un edifici de referència, d'estil modernista i inspirat en l'estació de ferrocarril Gare de Lyon de la ciutat de París.
L'avinguda es va sotmetre a canvis en la jardinera central l'any 1996 continuant amb dos direccions, per donar pas l'any 2005 a uns canvis importants amb motiu de l'edició 32 de la Copa Amèrica de vela, competició internacional més important a l'esport de la vela i que va triar València com a seu de les seues edicions dels anys 2007 i 2010. Aquest fet va variar el trànsit de l'avinguda del Port dels dos sentits a un sentit únic cap a l'est en direcció al port i adossant-hi un carril bici. El trànsit en sentit oest cap al centre de la ciutat va ser traslladat pel carrer de Joan Verdeguer i l'avinguda de Balears, vies paral·leles a l'avinguda uns metres més al sud.
L'any 2008 es va inaugurar el Circuit Urbà de València que discorre per carres del Grau i el port, concretament pels carrers del Doctor Josep Joan Dòmine i el de l'Enginyer Manel Soto, just a la fi de l'avinguda. Des d'ací es pot accedir a la principal entrada al circuit quan és muntat per a acollir el Gran Premi d'Europa de la Fórmula 1 d'automobilisme.
Elements importants
Casa del Metge o Palauet Burgos.
Prop del principi de l'avinguda se situa la "Casa del Metge" de 1924, també conegut com a "Palauet Burgos", ja que va ser manat construir per la propietària de la parcel·la, Maria Burgos Romero. Va ser edifici residencial de caràcter romàntic i residència del metge José María Aragón, cirurgià de la Plaça de Bous de València.[9]
↑ 1,01,11,2Llopis Alonso, Armando; Perdigón Fernández, Luis. «La Ilustración (1707-1808)». A: Cartografía histórica de la ciudad de Valencia (1608-1944). 2a edició. Universitat Politècnica de València, 2010, p. 32-35. ISBN 978-84-8363-592-6.
↑ 2,02,1ALDANA FERNÁNDEZ, Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana, p. 19, tom I, Consell Valencià de Cultura, València 1999
↑ALDANA FERNÁNDEZ, Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana, p. 20, tom I, Consell Valencià de Cultura, València 1999
↑Carles Andreu Fernández Piñero. «Història d'Algirós». Falla Josep Maria Haro - Poeta Mas i Ros. Arxivat de l'original el 2008-03-02. [Consulta: 20 juny 2008].
↑Teodor Llorente. «XI. Alrededores de Valencia». A: Valencia. Colección «España: sus monumentos y sus artes – su naturaleza é historia». II. Barcelona: Establecimiento tipográfico-editorial de Daniel Cortezo y C.ª, 1889-1900, p. 456-457.
«
El amplio y hermoso camino, con sus cuatro filas de árboles que lo sombrean, es estrecho para este tránsito extraordinario.
