La roja (Rossa tinctorum) va ser l'única font d'alitzarina fins que, al principi del segle xix, es va aconseguir de sintetitzar aquesta substància.
Els termes carmí d'alitzarina o carmí alitzarina designen al color d'un colorantorgànic que s'obté de la planta anomenada roja, l'alitzarina; al de la seva corresponent lacasintètica; i al dels pigments pictòrics que es comercialitzen amb aquest nom. Els carmins d'alitzarina són entre vermells i vermell purpuris.[2]
També s'ha anomenat carmí d'alitzarina el carmí de garança, pigment elaborat a partir d'una laca de roja creada per J.F.L. Mérimée cap al 1820.[2]
El carmí d'alitzarina es prepara precipitant alitzarina sintètica (pigment orgànic derivat de l'antracè) en una base neutra de trihidrat d'alumini. Això dona com a resultat una laca vermella semifosca, transparent, amb bona permanència. Amb altres bases s'aconsegueixen diferents matisos de vermell.[3][4]
El carmí d'alitzarina es va usar com a component de pintures d'ús artístic fins a la dècada del 1930.[4]
Carmí d'alitzarina pictòric
Els pigments i pintures artístiques que es comercialitzen sota la denominació de color carmí alitzarina tenen una coloració fosca, vermella a vermell purpúria i de saturació intensa a profunda.[2] La mostra «aclarida» que es veu sota aquestes línies correspon a l'aspecte d'aquest carmí alitzarina pictòric aclarit amb blanc.
.jpg)
