Capvespre en una zona verge, el títol original del qual en anglès és Twilight in the Wilderness, és una obra del pintor paisatgista estatunidenc Frederic Edwin Church, datada l'any 1860, i sovint considerada la culminació de la seva passió per la Natura verge d'Amèrica del Nord. Church formava part de l'anomenada Escola del Riu Hudson [1]
En el seu estudi de Tenth Street Studio Building, a Nova York, Church va pintar aquesta espectacular vista d'una posta de sol en una zona feréstega, a prop de Mont Katahdin a Maine, que havia esbossat durant una visita gairebé dos anys abans. Encara que Church sovint havia enaltit la grandesa del paisatge verge americà, aquesta pintura sembla tenir matisos addicionals. Creat en vigílies de la Guerra Civil dels Estats Units, el tema de la pintura es pot interpretar de manera simbòlica, evocant la conflagració que s'albirava.[2]
Per altra part, aquest llenç mostra un canvi dramàtic respecte al Frederic E. Church d'una dècada abans, que semblava tenir una creença gairebé indestructible en la missió providencial i civilitzadora d'Amèrica. Per contra, aquí representa un paratge que no té habitants humans, ni les seves traces. Church exclou la presència humana, perquè creia que l'home, en el seu estat caigut (fins i tot els nadius nord-americans) no podia habitar el Jardí de l'Edèn sense destruir-lo. No es veuen canoes ni tipis, no hi ha camins de llenyataires ni barraques de trampers; el terreny és intransitable, l'accés està barrat per la vegetació i pels troncs caiguts. La Natura segueix els seus propis cicles de mort i renovació, indiferent a les necessitats humanes.[3]
Pintura a l'oli sobre llenç; 101,6 x 162,6 cm.; any 1860; Museu d'Art de Cleveland.; Signat': 'F.E.Church I -60-
Després d'anys d'observar i de fer esbossos de capvespres, Church va realitzar aquest llenç d'un extraordinari colorit: des de vermell-sang a groc cadmi, i des d'un blau brillant a un pàl·lid groc daurat-verd, combinats amb una harmonia perfecta. L'aplicació de la pintura, especialment en el costat esquerre, recorda el que Church havia après de les obres de Joseph M.W. Turner. Church representa un indret densament boscós amb uns turons a la llunyania, mentre en primer terme descriu acuradament els detalls naturals, amb la qual cosa ancora fermament la composició en Món real. Cada arbre és d'una espècie identificable, tsuga, roure i làrix, amb una història independent, com demanava John Ruskin, i també les roques parlen d'una història antiga i geològica. Només un animal és visible, un pigarg americà, l'au que apareix a l'anvers del Gran Segell dels Estats Units, que reposa a l'arbre mort a l'esquerra.[4]